Bme-1845-3
Interior d’una casa de
pagès: la cuina. Al voltant de la foganya hi ha alguns tabalets. En escena el
majoral, En Bernat i En Pasqual.
majoral:
Hora és ja que mos juntem
per passar aquesta vetlada
i en venir sa matinada
el camp ja recorrerem.
¿Que no és vingut En
Tomeu?
A fe que és un bon cabrer.
Mirau a quina hora ve,
sens reparar en fred i
neu!
Posau més llenya en es foc
per quan ell arribarà,
perquè es pugui bé
escaufar
assegut
en aquest lloc.
I tu, Bernat, en Moreu
deu guardar bé es moltons?
bernat:
Per guardar pa i flaons
és un
ca qui no té preu.
majoral:
Idò, ¿i en sentir renou,
es polissó, que no lladra?
bernat:
Així com ell és molt lladre,
lladra quan no sent renou.
pasqual:
¿Que t’ha pres es berenar?
bernat:
Ai, Pasqual! Qui t’ho ha dit?
sense
jo haver-lo sentit
tot quant duia em va menjar.
pasqual:
¿I com saps que és En Moreu ?
bernat:
Perquè quan de tu fugia
darrera jo me’l sentia
qui se’n venia peu peu.
pasqual:
No passis més endavant.
¿Ara vols dir que és es ca,
que t’ha pres es berenar?
Ah
Bernat, que ets de farfant!
Mon pare, la veritat
davant tothom la puc dir:
En Bernat no és bo a servir
perquè ha tornat malcriat.
majoral:
Calla, que m’informaré
de lo que passa, Pasqual!
pasqual:
Trob que no faríeu mal
i jo vos ho aprovaré,
perquè, a pesar del dimoni
i de ses trampes que em
fa,
jo
tenc un sant ermità
qui em farà bon testimoni.
Vénen
En Tomeu, Na Prudència i Na Lleonida.
tomeu:
Bona nit, lo majoral
amb tota la companyia!
majoral:
Tomeu, que bona nit sia
per tothom en general!
Defora com va de fred?
tomeu:
Per mi no fa mal estar,
perquè
m’ha fet escaufar
s’amor
d’aquest flasquetet.
bernat:
I tu véns tot tremolant!
tomeu:
Motiu per esto en tenc prou.
majoral:
Idò, que hi ha res de nou?
Com és que t’has torbat tant?
tomeu:
Perquè antes de jo arribar
s’ermità allà m’ha trobat,
qui m’hauria ben perxat
si no arrib a anar a voltar.
majoral:
Com s’entén? Així va això?
prudència:
Nostramo, jo vos tenc dit
que
em sembla el mal esperit.
lleonida:
Ai, Prudència, que em fas por!
bernat:
Vamos, voltros m’atordiu
i
me dau un bon espant.
pasqual:
Voleu callar?, que és un sant.
Mirau,
amb sa cara ho diu
que
sempre fa penitència.