(…)
60. De les flaqueres
Item ordenaren que’l pa de les flaqueres sia pesat per lo batlle ab los iurats ensemps o ab la I d aquelles; e si sera trobat de menys pes de III fogaçes, sia franc e donat per amor de Deu, e pach V sous a la senyoria. E si sera trobat de menys pes dues vegades mes de tres fogaces, pac per pena V sous a la senyoria, e’l pa sia aximatex franc e dat per amor de Deu. E si senblantment sera atrobat la terça vegada, lo pa sia franc e dat per amor de Deu, e a la senyoria pac per pena la flaquera XXX sous. E si ls dits XXX sous no volra pagar o no pot, pug el costell e estie alli nuda, saul I drap que tingue entorn les anques, de tercia entro a mig dia.
61. De vendre vi
Item que tot hom puxe vendre son vi en gros, hoc en menut, a qualque preu se vulle; e tot vey puxe ajudar a vendre a son vey e a endreçar en la venda, axi que no prena res de salari, e si’u fa que pac V sous de pena a la senyoria.
62. D’allo matex
Item si algu vendre volra vi en menut, face’l cridar publicament a aquell qui usara de cridar les coses; e aquell qui’l crida age per son salari I diner. E cell de qui lo vi sera, meta en la ampolla del dit vi a aquell qui’l vi cridara e correra lo quart de la migera per donar a tastar a les gens lo vi, o mes si’l venedor se vol.
63. De no fer mescla en lo vi
Item que l venedor no façe nulla mescla en aquell vi que vendra pus sie cridat: e si’u fa, pac per pena LX sous.
64. De no vendre vi que no sie cridat
Item que nulla persona no vena null vi en menut si no sera cridat de miga migera a avall; e qui contrafara, pach per pena X sous.
65. De no tenir lo polze en la mesura del vi
Item que’l venedor del vi no tingue lo polze dins la mesura; e si’u fa, que li cost V sous.
66. De no crexer preu a vi que sia cridat
Item que negun, pus lo vi sera cridat, no’l creegue ni’l vene a mes preu; e qui contrafara, que li cost XX sous.
67. De saygs o corredors que agen part en res que venen
Item que’ls sags o corredors qui vendran les coses no agen part ni puxen a si aturar neguna cosa que venen. E ço que per lur man sera venut agen II diners per lliura. E ço que ser cridat per ells e no venut, e si es la cosa de preu de C sous o menys, age IIII diners; e si es de C sous ansus, quantque sie, age XII diners; e aço del sien e de moble estie segons que es acostumat.
(…)
112. De fembra que diga que age fill d’altri
Item ordenaren que si alguna fembra dira que ha fill natural d’algu e demane que per aquell sia nodrit e aquella es fembra de fama que no hus ab altre hom sino ab aquell del qual diu que ha la dita creatura, ella jurant que d’aquell es aquella creatura e que no usava ab altre hom el temps que s’emprenya, aquell sie tengut de fer nodrir aquella creatura. Mas si la dita fembra sera de fama o de opinio que ella hus ab aquell e ab d’altres, aquell no sie forçat de nodrir aquella creatura.
113. De fembra que lex sa criatura
Mas si nulla fembra gitara ni lexara sa criatura a porta de negu ne a porta de esglesia ne a altra plaça, derrenclint aquella creatura que no la vulle nodrir, sia presa e tota nua corregue per les plaçes de la vila baten; apres sia tenguda de nodrir sa creatura.
114. De obligament de dona mercadera
Item tota dona mercadera se puxe obligar en aytant com sera sa mercaderia.
115. De pena de ladre
Item per furt correch hom vila o toll hom menbres o a la per fi es hom jutgat a mort segons la quantitat o la qualitat del feyt, si es ladre manifest. Mas si no es manifest es conegut en IX dobles, si d’aver es el robador; en XI dobles, si d’aver es demanat.
(…)