Cresques Abraham: L’atles català

Aquests són los jorns de la luna, los bons e els
mals. En lo primer dia de la luna fo creat Adam e és bona a comensar tota hobra
e a fer matrimoni e a vendre e a comprar e anar en viatge, vulats per mar
vulats per terra, e a bastir alberchs. E hom qui ca[i]ga en malaltia guarà, e
infant que y nexerà viurà. E qui y
somiarà serà provat al primer dia o al sinquèn jorn, e si y tronarà per bé
serà.

Lo sagon jorn de la luna fo creata Heva e és bo
per fer matrimoni e a vanemar vi e a fer holi e a vendre e a comprar vi e holi
e a loguar manobres e anar, [vulats] per mar vulats per terra, e a tota
mercadaria e a podar vinyes e çeps. E lo malalt guarà, e infant que y nexerà
viurà e serà çert e savi en hobres mareveloses. E el somi proverà al terç jorn.

Lo ters jorn de la luna <e>[1]
nasqué Chaín, fil de Adam. No és bo a comprar ni a vendre e no fer madrimoni.
E·l mala[l]t morrà e lo somi no sarà.

Lo quart jorn de la luna nasqué Habel e és bo a
tota hobra e entrar en juy e acompanyar-se ab gran hom. E lo malalt guarà e qui
y naxerà viurà. E lo somi proverà en
lo dia següent o en lo segon jorn, e si y tronarà serà fam alscuns lochs.

Lo v jorn de la luna és mal, que Chay´n féu secrefici
e no lo complí. E tota hobra que hom
i comens no profitarà, e qui muler i pendrà no s’alagrarà, e lo somi provarà lo
segon jorn o lo sièn jorn, e si tronarà morrà lo bestiar.

Lo vi jorn de la luna nasqué Ninrod. És bo a casar tota
casa e bastir e plantar e a fer matrimoni e a metre infants en ofiçi. E qui naxerà sarà hom malvat, e lo malalt gurà, e
qui muler i pendrà mults ayns elarguarà. E si tronarà per molt[s] fruyts sarà.

Lo vii jorn matà Chay´n a Ebel e és mal a fer tota
hobra. E·l malalt morà, e qui i naxerà
morrà. E si tronarà mostra mort.

Lo viii jorn nasqué Matuselah. És bo a tota hobra e a
comprar e a vendre e fer compeniah [sic]
e anar per camí e plantar vinyes e a comprar asclaus. E qui y naxerà viurà e serà bon hom, e a matramoni
bo.

Lo ix jorn nasqué Lemech. No és bo a fer neguna hobra,
e lo malalt morà, e qui muler pendrà no sa n’alagrerà.

Lo x jorn Noè comensà a fer l’archa. És bo a tota
hobra, a sambrar e a seguar e a metra infants en ofiçi. E qui naxerà viurà, e lo mala[l]t morrà e si
tronarà per bé sarà.

Lo xi jorn nasqué Sem. És bo a tota hobra e a comprar
camp e vinies. E lo malalt guarà, e qui y naxerà viurà. E lo somi proverà lo
quart jorn, e si tronarà per bé sarà.

Lo xii jorn nasqué Chanan. És bo a tota hobra e lo
malalt gurà e qui y naxerà viurà, e lo somi proverà al xxix jorn.

Lo xiii jorn és mal a tota hobra. Noè y plantà vinia. E
guarde’t de raure cap ne barbe, e lo malalt morà, e si tronarà és bo per
forment e vi e olli.

Lo xiiii jorn fo benayt Sem. És bo a totes hobras e qui y
naxerà viurà, e lo malalt gurà, e si
tronarà per bé sarà.

Lo xv jorn és mal: no y fases nula hobra, ne plentar,
ne leurar, ne sembrar, ne madrimoni. E lo malalt longerà malaltia e morrà. E
lo somi proverà lo viiiè jorn o en lo xè, e si trona farà mal.

Lo xviè jorn és bo per comprar camps e vinyes e bestiar
menut e grosa [sic] e a fer conpanyah
e a fer matrimoni e a metre infants en master e qui y naxerà viurà longua vida. E lo malalt gurà, e lo somi proverà a xii jorns, e si tronarà
per bé sarà.

Lo xvii jorn se destroviren las dos ciutats de Sedom e
Gamora. No y fases naguna hobra, e lo malalt morrà e qui naxerà viurà xxxviii ayns. E lo somi
proverà en son jorn, e si tronarà mort sarà.