(…)
Fàbio: Dich que encara que tot l’any se pot mejar de tot lo peix que·s mata quant se mata, però és millor quiscum peix en un temps que en altre: com ara la orada, lo mújol, la anguila, la pelaia, la agulla de Sant Miquel a Nadal; lo llop, la llissa, la saboga, lo llus, la tonyna, de Nadal fins a la Quaresma; la llampresa, la saboga, l’estorió, lo pagell, lo rom y també la tonyna, de Quaresma fins a maig; lo mabre, lo sorell, lo vayrat, lo caluch de mar, lo moll, la sèpia, la sardineta, de maig fins a Sant Juan; lo reig, lo corball, la palomida y també lo caluch de mar, de Sant Juan a Nostra Senyora de Agost; la caluga, lo congre, l’esperrelló, lo déntol, la morena, lo morro trony de Nostra Senyora fins a Sant Miquel y altres peixos també que en tot l’any són igualment bons, y són los llagostins, les hostres, la gamba, les muscles, les clòcholes, les tellines, les calquilles, los cranchs, los polts, les calpes, los calamars, los alfosos y molts altres peixos que yo ara no tinch en la memòria.
(…)
Fàbio: Allí primerament trobareu les més bellíssimes aygües de fonts claríssimes y frigidíssimes que sien en lo món, y especialment n’i ha una que és la font Sendrosa, de tan estranya naturalesa que és per a espantar, y és que lo divendres o lo disapte de cada semmana, llansa la aygua tan tèrbola y tan sendrosa que apareix que la han remenada dins de una caldera de sendra, y tots los altres dies la llansa clara com lo sol. Allí se troben la major part de les erbes que han menester los apotacaris. Allí són les flores montanyeses odoríferes en una cosa infinida, allí fruites silvestres de moltes maneres, fins a castanyes no y falten.
Lúcio: Castanyes! assò no sabia yo.
Fàbio: En Carles n’i ha, encara que poca cosa, mes no dexe de haver-n’i y si volen gastar temps en plantar-n’i ho sembrar-i castanyes, tinch per molt cert que y provarien allí també com en altra part. Los llenyams que allí se crien és cosa brava: primerament pi ver, pi comú, sapí, roure, carrasca, oró, macanera borda, y estos dos són molt singulars per a cadires; mopera, tell, saüch, fach, tex, boix, corniser, marfull, aladern, materselva, rataboschs, arboser, ginebre ver, ginebre bort, espinal, avellaner, grèvol, de què·s fa lo visch; frexa, ginebre, sabinot, sabina. Per altra part és montanya tan grasa que produeix mil altres regalos, especialment bolets se fan allí una cosa admirable y de tantes maneres que és cosa de no crèurer: hay-y rovellons, pebrasos, robiols, bateons, quadernes, cabrits, brunets, peu-de-rates, mórogules, exerellons, criambres blanques, criambres pardes, ageroles, cadorles. Tots aquestos són boníssims de menjar, à-n’i altres també que no són bons per a menjar, mas per altres coses són bons, so és criambres vermells, bolets de bou, mataparents y també se troben allí túferes, perquè no y falta ningun gènero de bolets. Allí se troba bon germini molt y molt bo, adzabeja, argent viu, mina de ferro y un lloch tan bo per a fer una fragua com sie en lo món.
Don Pedro: ¿Com dexen de fer-la-y?
Fàbio: Per lo mateix que·s dexen de fer altres coses que serien de gran utilitat y gentilesa per a l’hornato de aquest poble. Crien-se també en aquella montanya, com yo he dit, moltes salvatgines, més de les que són assí baix en la ribera, com són porchs salvatges, servos, cabrons montesos, cabirols, fatgines, ginetes, texons, gats servals, esquirols, arrions, conills, llebres y són molt majors que en la ribera. Ni tanpoch falta allí ni assí la pesadilla de aquells dos gèneros de salvatgines importunes que són llops y raboses, perquè no·s perda lo cuydado de guardar los bestiars y les gallines. També crien allí molts gèneros de ausells de rapinya, com són àguiles caudals, àguiles estorenyes, àguiles meliores, àguiles serpateres, falcons, estors, merles, alsotans, esparvers, ni tampoch hi falta allí pesquera de truches, de anguiles, de barps, de madriles.
(…)