Confessions ex officio fetes en la present vila de Algezira de manament e provisió de Luýs Luquí, cavaller, justícia de dita vila, aconsellat de son ordinari assessor.
Die VIII februarii anno predicto MDLXXXXVI.
Agustí Cuquello, nou convertit, habitador de la vila nova olim moreria de la present vila de Algezira, de edat que dix ésser de quaranta-e-cinch anys poc més o menys, confessant, etc., qui jura iuxta fori formam, etc., dir veritat, etc.
Fonch interrogat que diga lo dit confessant si coneix a Miquel Turquet, castanyoler de la vila de Corbera, e si, dirà que si de hon lo coneix y quant temps ha que·l coneix: E dix lo dit confessant que coneix un home que venia castanyoles al cantó de la lonja, lo qual li dix que era de Corbera hí l’hoí nomenar Miquel Turquet. Y li parlà al dit cantó de la lonja al punt de les quatre hores aprés migjorn. Y abans may li havia parlat, sinó era algunes vegades al temps que li comprava al dit cantó de la lonja castanyoles. E parlant-li, li digué que se’n volia venir de Corbera a Algezira a abitar en aquella, y li féu offerta ell, dit confessant e testimoni, de una casa que ell, dit confessant, té en la dita moreria, dient-li que si la tenia buyda, la y haguera logada. Y lo dit Miquel Turquet lo convidà que anàs a menjar ab ell a casa de Vicent Martínez, taverner. E axí anaren, y menjaren e begueren los dos junts en dita casa. Y acabat de menjar, se despedí ell, dit confessant e testimoni, de dit Miquel Turquet a la que en serien luny. Y se n’anà a la lonja de dita vila y comprà una barcella de forment y la donà a Pere Oldrofeo, carrejador. Y no·l coneix de altra cosa ni de més temps ensà.
Ítem, fonch interrogat que diga que si estant menjant eo […], lo dit Miquel Turquet demanà un lit al dit Vicent Martínez per a dormir, volent-se restar a dormir en dita vila. Y lo dit Martínez respongué que no·l tenia, y el[l], dit confessant, li digué al dit Turquet que se n’anàs a dormir a casa Montoliu o a sa casa de ell, dit confessant e testimoni: E dix que no sentí tal que dem[a]nàs lo dit Turquet lit, ni que ell, dit confessant, li haja fet tals offertes.
Ítem, fonch interrogat que diga que, en continent que lo dit Miquel Turquet aparellava per anar-se’n, se n’ixqué y se n’anà ell, dit confessant, y ab altres lo ha sperat en lo camí real que va a Corbera, passada la casa de la heretat de Bellvert. E per robar-lo, li ha pegat huyt colps en lo cap, cuxes y al bras dret, dels quals colps és mort e passat de la present vida en l’altra. Y l’ha robat y dexat mort en dit camí. Que diga què ha comés e perpetrat la dita mort, e diga qui són los que han consentit y çabut en dita mort: E dix que no y sab res en dit interrogatori e que sols pot dir e confesar que·l dexà al dit Miquel Turquet, aprés de haver sopat ab aquell, en la dita casa del dit Vicent Martínez.
Ítem, fonch interrogat que diga què estava sopant y al temps e quant véu ell, dit confessant, que lo dit Miquel Turquet se apparellava per anar-se’n de dita casa del dit Vicent Martínez, si li digué lo dit confessant semblants paraules: «Per què us ne voleu anar ara? No teniu por que us maten?»: E dix que no li digué tal e que allí, segons ha dit desús, se’l dexà aprés de haver sopat y no l’ha vist més.
Fuit sibi lectum et perseveravit.
Dix que no sab scriure e per ço féu la creu següent. [creu]