(…)
Teresa Molist y Suñé de Suñé morí al dia 26 de juiñy 1878, a las 9 1/2 del matí. Habia estat 3 o 4 semanas que no podia fer res. Ba pèrdrer la gana y los metjes opinaren que era una asfíccia de cort. Ella, per axò, no ba fer cuasi llit mes, a l’indicat dia, enrehonant ab son fil Lluís, metje, y esperan al Sr Robert per consulta, li sobrevingué un tropell y quedà morta a l’instan sens donar lloch a sengrar-la ni res. Ha dejat dos fills, que la enlloran, y al seu marit, molt trastornat y trist. Q.P.D.
(…)
Maria Farran y Fargas, àlias «la dida», natural de Riudoms, morí al dia 19 de novembre 1879 a la matinada, pues que no habèn cap dia de llit, no férem cas y se n’anà a dormí un poch mala. Bàrem fer bisitar pel metje Suñé y li receptà una medicineta, però a pena en prengué un cop, pues que la dejàrem bé al retir[ar]-nos. Y a l’endamà, a las 6, la trobàrem morta. Aquesta Sra habia sigut la dida del 1r fil, Joseph Suñé, y ya habia 29 añs que estaba entre nosaltres. Tots la bolian y tots dolian. Q.P.D.
Dia 13 de desembre 1879, dia de Sta Llúcia, ba morí de una gran polmonia un miñó que habia estat més de 28 treballan de fuster en ma compañia. Y era mol bon oficial, callat y bon ome. Se deya Pera Martí, y lo enterraren en un ninxo de la família. Q.P.D.
(…)