1.6. Nostra reaparició
Al reapareixe á la vida pública hem de comensar per demostrar agrahiment inmens als suscriptors, que han tingut á be ferse càrrech de la nostra situació y s’han mostrat disposats á esperar, no vint y cinch dias, sino vint y cinch anys. Ho esperavam y n’estém satisfets, no per nosaltres, sino per l’idea que representém en la prempsa. Ja sabian que’l catalanisme y la llibertat tenen arrels molt fondas en los pits de tots los fills de Catalunya.
Comensém altra vegada la nostra tasca y la empreném ab la mateixa fe de sempre, ab la mateixa confiansa en los resultats. Catalunya y’ls adelantos moderns son avuy, com han sigut sempre, lo punt á que’ns dirigim. Lo nostre ídeal es veure que la nostra comarca prengui lloch entre mitj de las mes avansadas en lo camí de la civilisació. A contribuirhi hem d’aspirar ab totas nostras forsas.
Per aixó será que la primera campanya qu’empendrém en aquesta segona época, será viva y enérgica en pró de las milloras de Catalunya en general, y de sa capital en particular. A una ciutat no li basta ser gran y populosa, sino que per ser lo que deu, ha de viurer al dia, com viuhen la generalitat de las grans poblacions del cor d’Europa. Avuy se viu depressa, avuy als homes los fa moure la febra, y volém viure depressa y mourens ab febra, ja que aixis y sols aixis pot contribuirse al moviment que es lo signe caracterítich del nostre sigle.
Que á Catalunya en general y á Barcelona en particular li falta molt, baix aquest punt de vista, es innegable. Aqui tenim tot lo modern, prò ho tenim en embrió tant sols. Hem, donchs, de fer un gran esfors perque aquest embrió’s desarrolli y’s desarrolli prompte. No basta, no, tenir vias férreas, si aquestas vias férreas son rudimentarias y no fan més que suplir las antiguas diligencias. No basta, no tenir academias y societats científicas, si en ellas no’s procura anar sempre endevant ó sí deturan al topar ab qualsevol obstacle ó tradició, ó si ellas sols serveixen pera perpetuar la rutina. Per nosaltres, la ciutat d’avuy te que semblar una reunió de gent febrosa. Hem de veure sos carrers y plassas plens de gent que va y ve depressa, y no hem de poder dar un pas sense tropessar ab un tren ó un tranvia, ó sens sentir petar lo látigo d’un cotxe, qual caball sembli també enfegrat. Hem de veure sos teatros plens, y sas societats de tota mena concorregudas y activas. Aqui han de reunirse los comerciants pera portarnos la riquesa: allí los treballadors pera ocuparse de sos interessos. Las associacions científicas han de multiplicarse y ocuparse de las ciencias baix tots los punts de vista. En una paraula, en la ciutat d’avuy te que veurers l’activitat individual posada vigorosame[n]t en joch á fí y efecte de que’ls esforsos de cada hú contribuheixin á formar aquest tot armónich, que es característich del nostre sigle.
No se’ns oculta que aquesta campanya que te d’empendre lo Diari Català será treballosa y difícil. Per desditxa la tradició, la rutina, l’educació que habém rebut, l’ayre que respirém, tot nos porta cap al estacionament, sino cap al retrocés. A Barcelona’s veu moltas vegadas lo fenómeno de que los mateixos lliberals sigan lo destorb mes gros ab qu’ensopega una millora. Tindrém, donchs no se’ns oculta, de lluytar moltas vegadas fins ab los que sentin com nosaltres, pero no’ns deturarém. La campanya qu’empendrém anirá contra tots los que d’una manera ó altre s’oposin á que Barcelona y Catalunya sigui una ciutat y una comarca á la moderna.
Respecte á la política farém lo mateix que habém fet sempre, pero donarém cada dia menos importancia á lo que’ns vingui del centre polítich d’Espanya. Hora es ja de que obrím los ulls y vejém que de tota la munió de cábalas, intrigas, habilitats y cambis de frente que allí’s verifican, no’n treyém altra cosa que perdre, com vulgarment se diu, un llansol á cada bugada. Be es vritat que tenint que viure á Espanya no podém prescindir de lo que á Madrit se fa y’s diu, encare que no sigui mes que per plorarne los efectes, pero hora es ja també de que volguém posar en la balansa de la política espanyola lo pes de la nostra influencia. Deixém de creurens petits y no permetém que sens imposi qui no te sobre nosaltres mes ventatjas que las que li doném nosaltres mateixos, y la major energía del nostre carácter y la major solidés del nostre raciocicini tindrán, sens dubte, alguna eficacia per millorar la marxa de la cosa pública. A conseguir tal objecte han de tenir los esforsos del Diari Català en sa modestíssima esfera.
Desd’avuy, donchs, repreném la nostra tasca. Ferms en lo lloch que habém escullit, ni’ns doblegarán ni’ns cansarán. Succeheixi lo que vulgui, lo Diari Català sostindrá las ideas, al calor de las quals va neixe; lo progrés, l’avens, la millora general, com á fí: l’esprit provincialista, la llibertat de las diversas regions que forman la nació, lo catalanisme com á medi.
