1618. Lo dit any per lo mes de decembre se féran las festes de la Inmaculada Conceptió de Nostra Senyora, concebuda sens pecat original. Primerament se feren tres dias moltas lluminàrias per tota la vila fent totom lo que podia en posar molts llums per les finestres, que restaren molt pocas casas no fessen lluminàrias. Després, lo diumenge vinent, se féu la professó molt solemna, aportant una figura de Nostra Senyora molt ricament posada, coberta tota de joyels de or, y altra figura de sant Joachim y altra de santa Anna, posadas totas riquísimament ab tots los joyels que·s trobaren en Perpinyà.
Després los cavallers feren dos dias festas de a cavall, y a la fi de la festa tots junts anàran a la iglésia de Sant Joan y a la capella de Nostra Senyora de la Conceptió oferiren los estandarts que aportàvan los caps de les dos quadrilles, que éran la hu de tafatà blanc y l’altro de blau ab la imatge de Nostra Senyora, y juntament ab los prissos jurant de defensar ab béns, armes y persones la Puríssima y Immaculada Conceptió de Nostra Senyora.Y lo tercer dia feren torneig de peu y de la matexa manera anàran a presentar també los prisos.
Després féu la festa lo Consolat de Mar, també ab molta majestat de lluminària, la nit abans, y lo endemà se féu un offici molt solemna en lo Consolat de Mar.
Després féu la festa la facultat literària, so és los doctors en theologia, en lleis, en medicina, en arts. Y primerament lo dia aban a la tarda isqueren ab set carros triünphals representant les set arts lliberals, y tot en alabança de la Immaculada Conceptió de Maria Santíssima, y després molts menestrils y trompetas publicant la festa; y lo endemà, que fonch diumenge, isqueren tots los doctors del Studi Major ab lo orde següent: Primerament anaven dos doctors, hu en medicina y altro en arts, lo en medicina a mà dreta y lo en arts a mà esquerra, y després venia un doctor en theologia aportant lo estandart fet de tafatà blanc ab unas flors de or y la imatge de Nostra Senyora de una part y les armes de la vila y de la universitat de l’altra part, guarnit ab cordons y flocadura de les quatre colors dels doctors, so és blan, vermell, groc y morat. Acompanyaven lo estandart dos doctors, hu en lleis a mà dreta y altro en medicina a mà esquerra, y després venien tots los altros per son orde. Y de esta manera arribaren en Sant Joan y feren un offici molt solemne; y predicà lo canonge y doctor en theologia Bernat Comas, y després tot[s] per son orde juràran sobre un missal de perdra vida y asienda defensant ésser Nostra Senyora concebuda sens màcula de pecat original.
Alguns dias aprés, los menesterals feren una festa, la qual fonch d’esta manera: una companya de arcabussés, y detràs de ells venían molts prophetas y les sibiles, y després molts grandes de Espanya ab lo rey don Phelip Tercer, que Nostre Senyor guart molts anys, y després venia un carro triümphal ab les virtuts y Nostra Senyora en lo mig y, arribats en Llotja, isqueren set dimonis representant los set pecats mortals, y quiscú de ells dihent ab vers que no podia ésser concebuda sens pecat original, y les virtuts responent, així bé, ab vers, y arcabusejant los de la companya los anàvan rendint y lligant alrededor del carro, y cada una de les virtuts ne aportava hu de lligat; y així anàran passejant per la vila fins fonch molt de nit, ab atxas. Y aquesta fonch una de les millors festes que·s feren per Nostra Senyora; ella nos vulla alcansar la gràtia en aquesta vida y glòria en la altra.
Era capità general don Álvaro Zuares y de Quinyones.
Governador, don Christòfol Gallart.
Cònsols en cap: Joan Coronat, borgès; segon, Galderic Pagès, cavaller; ters, Jaume Coll, mercader; quart, Miquel Alerigas, mercader; quint, Massià Garriga, blanquer. […]
1628. Dimecres, a 18 de novembre de dit any, suxeí un desastre, lo major [que] se ha vist. Y fonch que, estant lo fosso del castell ple de aigua, tant quant se fos vist may, que sobrexia per la part de Sant Matheu y, dit dia, entre les onse y dotse hores de migdia, se reventà per la gran forsa de l’aigua contra la iglésia de Sant Matheu, y isqué ab tan gran fúria per la major part de dita parròquia y espatllà set o vuit casas qui estàvan enfront de hont se obrí; y per dita parròquia féu tan gran dany que espatllà més de trenta casas y se n’aportà dels cellers passadas de mil càrragas de vi y oli més de sinch-cents durcs. A més que suxeíran cosas raras, particularment tragué una tina de casa d’en Santorens, lo pairer, ab la varema, y la passà per lo pont d’en Vestit y per devant lo portal de la Sal y fins casa de Billarac, cavaller, cosa que qui no u veu no u creurà, Y de la casa de dit Santorés ne espallà un tros, y duas devant de ell, y negà un fadrí dins dita casa, y un fill seu, capellà de Sant Jaume, si no fos estat socorregut, també se negava. També se negà una dona y un minyó. Dins de Sant Francès y entrà tanta aigua, que un sacerdot volgué anar a traure lo Santíssim Sacrament de la capella y tingué aigua fins la cinta, de manera que fins la iglésia de Sant Antoni girà bótas plenas de vi, y la tina plena de verema la mogué de son asiento, y hagué gent que veren venir per la aigua un sostra de una casa tot enter ab los rajols y tot, y pegà contra la casa d’en Santorens y ne féu caura la mitat, com tinc dit. En fi, que la aigua arribà fins als quatra cantons.
