Lo any de 1689 fonch un any que plugué molt poch de tota lo yvern ni la primavera ni l’estiu fins al sagar y fonch lo blat molt petit y clar y no gayra bo sinó al Collsacabra per tota la muntanya fonch bona la collita y anlloch més sinó d’aquesta part de Anpurdà y Girona, a la Casa del Paray no·s quollíran sinó 50 qorteres de blat y després pasà una pedregada que éran de 7.bra que s’endogué los fayols que avíam fets sobra rostoy y mils y molta fruita y glans y de pomas ne qollírem moltas entra al Simon y así; de nous ninguna, que al fret las matà totas que casi restàran secas las nogueras y lo dit any no ay gué llangostas ninguna sinó d’equesta part de Anpurdà y no féran mal que fos re. Y als 13 de max del dit any ay gué viafòs a socós a la Val de Ribas, que los gavayts éran axits lo dia de St. Andal, a onsa de dit mes, avían feta alguna traÿsió, que volían pendra las torras de Ribas, y lo dia 14 de dit mes axequí somatent y ay ní ab 40 omas, que jo am trobava jurat, y aribàram fins a quantra de Ripol y sabéram que éran ratirats lo dia a 15 de dit mes. Arribàrem a l’Asquirol y lo dia a deset de dit mes a la tarda aribà viafòs a socós a la Val de Ribas y anviàram a Toralló per veura lo que era. Los jurats de Toralló, que marxàram de matí, que éls també marxàran y quant fóran per al camí tragéran avís que no·s moguésan sens altra avís y quant fóran a la saruca de Vallbona se aturaren a·smorsar y anàran altra vegada las campanas per aquexa Plana de Vich y marxàran dret a Ripol y de Ripol a St. Juan, que lo Gavatx anava a sitiar la plasa de Camrodon, que lo dia matex tinguéram carta del governador de Camrodon que axequàsam lo major númaro de gent que poguésem per tota la Plana de Vich per socore’l, perquè lo anamich lo asitiava, y lo dia 21 de dit mes, que tots los somatens de la Plana de Vich éran ajustats y de totas las montanias y astàvan ab una baga de fax y de roures andret de la Ral, vinguéran los gavayx a la punta del dia y los asquopetegàran y los somatens tinguéran por de traÿsió, perquè no tenían cab santinells perquè lo (…) digué que no tinguesin por, perquè nu y avia perill.
(…)
Lo any de 1691 en lo principi de l’any à fet un gran fret axut y grans glasas, que matà molt blat y ja no era nascut molt bé […] mes de fabrer y de mars y de abril à plugut molt poch per quant || a la Pàscua los blats éran molt petits y clars y vingué fret o mal ayra que matà blat a pars y a que no n’i dexà esant dins el brily les xexas matà més que los mastays y jo rebí bravament, y després vingué duas vegadas plugeta, que los blats de las Palancas en amunt se va[n] adobar de tal manera que ab alguns vuit o deu dias aní aprofitat per maitat y als derés de bril teníam gran axut que a la Plana || de Vich avia molts cams de blat que era perdut y lo fret que tinch dit matà totas las nous que a penas n’i restaren de vivas y lo any noranta no agué fruita lo que fonch pomas ni glans y any noranta-u agué gran pèrdua de anells y fent bon yvern que no plugué y avia prou erba y las ovellas éran bonas y agué gran anyada de ronya ab la gent. Als sinch de max del dit any y als sis y als set féu una tramontana aquels tres dias que·s véu gelada y glas y als vuit a la tarda se posa neu a las montanyas de Monceny y entrada || de nit a les montanias de Belmunt y de Colsacabra s’i posà neu y per así fonch una poca de pluja.
Lo any 1692 és estat un any de molt fret y se perdé molt bestiar per causa de falta de erba y de palla y a lo ivern fonch molt plujós y lo blat anava molt car, que anava a més de quoranta rals, y a 10 de max caigué una navada que aribava fins a las Antenas y al bosch de Matavera.
||Any 1697 la primavera fonch molt plujosa y al mes de max féu molt axut, que donà dany que los fiols del blat no pugéran pujar, però los blats tingéran tan lluch que mai no y à guda neula y, al sagar, pluja, tot al sagar y tot al gost molt sovint, però lo blat fonch de tal manera bo que y à gudas moltas garbas, que a la anyada del coll del Box tingué noranta-y-dos garberas y al Simon fonch anrat lo blat, que no tinguí sinó onsa garberas vint quarteras, y al Paray, de set garberas, quatorsa quorteras, y de blat entra || al Simon y al Peray tenia 100 y 3 garberas de blat y tinguí 100 y 12 quarteras anqemarat y favas de nou quartans de sembradas tres quorteras y miga.
(…)