Dietaris del segle XVII

a)
Memòries de Francesc Gelat (1688)
Memòria y recort de mi, Francisco Gelat, pagès de Santa Susanna.
Primo en aquest any 1687 an vingut en esta provínsia de Catalunia gran multitut de llagostas, y en est pla de Pineda són entradas vui, als 26 de juliol de dit any, i éran ab tanta abundànsia, que causava espantament, de tal manera que quant éran posadas an terra cobrían la terra y quant volàvan aparexia que tapàvan al sol, y éran un poch rogas, i éran de tal calidat que a la nit estàvan posadas en terra i, en picant un poch lo sòl, se axecàvan volant y anàvan mol altas. Y se mengàvan lo blat y tota cosa verda que y avia per los camps. Era una cosa que, per no aver-o vist ningunas personas, per vellas que fósan, causava gran admirasió.
En est any de 1688, en lo mes de juny an tornat axir las llagostas, però no éran ab tanta abondànsia com lo primer any, però tanbé se mengàvan tota cosa de verdor. Y en dit any crech que se seran acabadas, perquè se moriran totas y no ne avem vistas més, gràcies a Nostre Señor y a la Verge Maria.
(…)

b)
Memòries de mossèn Jaume Avellà (1695)
(…)
Nota que als 9 de abril de 1695, féu una nevada que causà un grandíssim dany per las vinyas, que va matar molts seps del tot; y als altres, als demés, matà los borrons de la brucada, que·ls guardà que molts no brotaren a la brucada, sinó per los demés de la soca del sep, y fou causa que ditas serments que feren a penas cap de rehim; que assí en casa de Sala, hi agué vinya que altres anys hi acostumàvan cullir unas trenta-sinch càrregas de vi poch més o manco, y dit any no hi agué sinó sis càrregas de verema, y a cada terçó no s’i culliren dit any sinó vint-y-set càrregas de vi poch més o manco. Y dita plaga fou per tota la costa del mar fins passat Barcelona, y per haver-hi tant poch de vi y tenir tanta soldadesca per tota la costa per causa de la guerra entre Espanya y França que tenían, fèyan aportar vi de València y altres parts, y tanbé hi agué tanta penúria en lo bestiar de pèl y llana, que la carn de moltó anava dit any a vuit sous la lliura y en algunas pars més. Y tanbé hi agué tantas malaltias dit any entre las perçonas, que·s moriren moltas perçonas per totas pars, y per respecte de ditas malaltias, anàvan las pollas a catorse y quinse reals lo parell si volían fossen un poch bonas y encara no se’n trobàvan assí en Arenys.
(…)