Bm-1847-6
Diumenge primer
d’advent.
Lucæ 21, v. 25.
«En aquéll temps digué Jesus en
es seus dexebles: Ei haurá nóus señals en es sol, sa lluna i sas estrellas, i
en la terra; assustada sa gént, p’ es renóu de la már i de sas onas.» Es sól torna<na>rá fosc, se
lluna no dará clarò i sas estrellas tampoc, com si fossen caigudas.
«Romanent com a gelats ets
homos p’ es temò i recel de sas cosas qu’an de succeír a tot l’univêrs; perque
sas virtuts des cêls ferán sentiment, se mourán a una i áltre párt;» sa
majestat del judici ferà temer ets ángels i tot, diu sant Ambros, i sant Agustí
añadex que es bóns y tot en sa grán persecuciò del Anticrist, uns caurán,
áltres estirán en perill de cáure.
Quin dia de horròr p’es máls, «cuánt vejan
venir es Fill de s’ homo sobre un nigúl en grán podèr i majestát!» Fill d’Adám,
Abraham i David an a qui prometé Déu Páre el Déu Fill, fet homo per obra del
Esperit Sant y nát de María, sémpre vêrge; peró no «mánso i humíl de cór; sinó
poderos y just per castigár an es qui eu han merescut, abusant de sa seua
divina misericordia, i no podrán escapá de s’ira divina; veurán sa creu del
Salvador, el cuál enviará es séus ángels, qui en veus espantosas com a sô de
trompetas, los farán comparexer, i haurán de ser sentenciats an el fóc etêrn
devant Deu, ets ángels y sánts.
«Idó
voltros lleáls faêls, cuánt veurèu que comênsan a succeir aquéstas cósas, obríu
ets úis, alsâu es cap, animáu-vos, perque sa vòstra redenciò s’acosta.» Mái més
será perseguida se virtút, se veurá es vici en tota sa seua féaldad, es bóns
triunfarán; i es mals romandrán empagaits, confusos y eternament aturmentats.
Jesus
los proposá aquesta comparansa: «miráu sa figuera i tots ets abres quant
esclatan ó comênsan á treure i aprodui de sí es fruit, conexeu que s’ acósta s’
estiu.
Axí
també en veure voltros lo que vos hé dit, sapiáu que está próp el reine de Deu
qui premiará es bóns, castigará es mals» i tot estirá en sa major perfecció,
resplandint sa seua gran misericordia i la rectitud de sa seua justicia, diu el
Señor.
(…)