Doctrina cristiana

Bme-1833-6.4

Segona párt de la Doctrina Christiána
en que se decláran el Páre nóstro, y 
áltres oracions de la
Sánta Máre Iglesia.
           

        Já havem vist cóm sabeu, lo que havem de creurer: tráctem áre de lo segon, qu’es lo que s’hà de demanár. Digáume idó:
        M. Quinas oracions nos enseña l’Iglesia?
        R. El Páre nóstro, l’Ave María, la Sálve Regina, y áltres.
        M. Qui há fet el Páre nóstro?
        R. Jesu-Christ nostro Señor el diguè de la sèua Santissima boca.
        M. Perque el feu?
        R. Per enseñárnos á fer oració.
        M. Que cósa es oració?
        R. Alsár el cór á Dèu nóstro Señor, y demanárli favors.
        M. Hey há áltre oració millor que aquèsta?
        R. No Páre, èlla es la millor, y mes escel·lènt, perque la feu Jesu-Christ Señor nóstro.
        M. Y perque mès?
        R. Perque contè set peticions fundádas en charidàt.
        M. Ab qui perláu quànt deis el Pàre nóstro?
        R. Ab Dèu nóstro Señor.
        M. Ques fá en aquèsta primèra part quànt deim: Pàre nóstro qui estáu en los Cèls?
        R. Se elèva lo entenimènt à Dèu ab humildàt y confiánza, per despuès demanàr.
        M. Perque anomenáu á Dèu Páre?
        R. Perque anomenánt lo Páre, nos recordem del grán amor que nos tè: y axi li demanèm ab major confiánza.
        M. Perque deim Páre nòstro y no mèu?
        R. Perque èll es Pàre de tots, y tots som germáns.
        M. Ahont està Dèu?
        R. En el Cèl, en la terra, y en tot llòch.
        M. Idò perque deim, qui estàu en los Céls?
        R. Perque allá se veu la care del Señor, y se demóstra més el séu poder y magestàt.

                                                            (…) 

                                        De l’Ave Maria, y la Sálve Regina

        M. Que còse es l’Ave-Maria?
        R. Es una devota salutaciò y oraciò, que feim á Maria Santissima Mare de Déu y Señora nòstra.
        M. Qui l’há feta!
        R. El Archángel Sànt Gabriel la comenzá quánt saludá à Maria ó Verge; la proseguí Santa Isabel, y la concluí la Sánta Iglesia.
        M. Y la Sálve qui l’ha féta?
        R. La matéxa Sànta Iglesia l’há rebuda entre las principàls oracions de que usa.
        M. Ab qui parláu en éstas oracions?
        R. Ab Maria Santissima nòstra Señora.
        M. Qui es aquésta nóstra Señora?
        R. Es la Máre de Déu, Vêrge purissima plena de grácia y de tota virtut, Reina del Cél y terra, advocàda nòstra.
        M. Ahont està nòstra Señora?
        R. En el Cel col·locàda sobre tots los Angels.
        M. Y la qui està en el altàr qui es?
        R. Es figura de la qui està en el Cel.
        M. Y perque està allà?
        R. Perque nos recordem de la que està en el Cel, y per ser imatge séua li fassém reverencia.
        M. Axi còm hey hà moltes imatges de nòstra señora; per ventura son mòltas nòstres Señoras?
        R. No Pàre, sinò una qui està en el Cel.
        M. Perque pués anomenàm nòstre Señora de Lluch, de la Pietàt, del Rosér, y áltres?
        R. Le anomenàm ab tànts de nòms, segons los molts y diferents benéficis que nos alcànza.
        M. Se trobarà àltre oraciò mes agradàble à nòstra Señora, que l’Ave Maria?
        R. No Pàre, perque ab ella feim memòria à Maria Santissima de quànt rebé la major dignidàt de esser Màre de Déu, no concedida à àltre criatura.
        M. Quantas vegàdes l’hàvem de saludar ab ésta oraciò?
        R. Si fos possible en càda respiraciò: à lo ménos al sentir tocàr las horas; y principàlment al mati, al mitx dia y à la tàrde, al alzàrnos y posàrnos en el llit.
        M. Perque tàntas vegàdes?
        R. Per obligar à nòstra Señora, que nos assistesca en tots los perills, y singularment en l’hòra de la mòrt.
        M. Declaràume àre en particular qu’es lo que deis à ésta gràn Señora en la primëra paraula, Dèu vos Sâlve Maria?
        R. La saludàm per demostrár, qu’es amiga y coneguda nòstra, ab lo qual nos animàm à parlàrli y suplicàrli.
        M. Perque li deis plena de gràcia?
        R. Perque com la gràcia de Déu fà tres còsas, lléva los pecàts, adorna le ánima de virtuts, y la mòu á obrar be; ninguna criatura estigué mes plena de estos afectes que Maria Santissima; pues á mes que máy tenguè pecát algun, y estigué adornáda de totas las virtuts y dòns del Esperit Sànt; obrá tàn perfetamènt, que ningú de los Sánts hà pogut igualàrse ab élla.
        M. Y perque mes?
        R. Perqu’el Señor li doná la plenitud de la grácia, segons la seua dignidát de Máre de Déu, que es la major de totas las criaturas.
        M. Que vol dir el Señor es ab vos?
        R. Que Deu nòstro Señor estigue sempre ab Maria Santissima desde el primer instánt de la seua concepció, asistinlí, governàntla, y defensántla.
        M. Que vòl dir beneita sòu vos entre totas las dònes?
        R. Que à mes de que aventejà à totas en pureza, gracias, y virtuts; ninguna còm èlla tengué privilegi de ser verge y fecunda, axò es, perint el Fill de Déu quedar sémpre vérge.
        M. Que li deis quánt alabáu el fruyt de las séuas entráñas?
        R. Que si bé tengué grán honra Maria Santissima per las séuas virtuts y santadát; pero major fonch la que li donà el Fill de Déu, pués la glòria del Fill es tambè de la Máre.
        M. Que li deis en l’áltre párt d’aquesta salutació?
        R. Li fas memória de la séua grán dignidát, y li demân la séua intercesisió per áre y per l’hora de la mórt.

(…)