(…)
Item nota que en lo Rebost y ha de haver dues maneres de provisions, unes comunes y generals pera pobres y richs, com son pa, ví, carn, tonyina, oli, arros, pebre, sal y vinagre; y com atals se ha de procurar tinga sempre délles lo Reboster en abundantia. Altres provisions y ha que non demana sino quí y quí; y déstes es be ni aja perqué pugan acudir al gust de tots, ys diga que en Sanct Magí se troba de tot ab los diners, que es tot lo ques pot desijar: y axí será bé y aja sémola, farro, siurons, faves plomades, amidó, y coses semblants; y déstes en poca cantitat; basta un pot de cada cosa, sols peraqué vejan que ni ha; suchre, dragea, carabassat, agulles de tota manera.
Item nota quey ha altres coses dequé convé vaja molt abundant lo rebost, que son les que la casa té per consuetut provehir gratis y sens que la gent ho pague; com es sal y vinagre, plats y scudelles, olles, cobertores, cassoles, plats de foch grans y xichs, y éstos nets; que les scalfetes y lo vidre, ampolles, canadelles, tasses, brocals, salers y cosetes semblants, toca al aposentador tenir la gent provehida, particularment en los aposentos; com també de cánters uberts y no tancats en ninguna manera, perqué es cert que tots los sen portan plens de aigua de Sanct Magí.
Item nota una regla general que ha de tenir lo Reboster, y es procurar estar provehit de tot alló que es menester pera donar á dinar y á sopar á una cavalgada de gent principal, axí de vins com de manteniments y coses de menjar, qué per principis y qué per postres, axí en dia de carn com també en divénres y dissapte y dies de dejuni; perqué de ordinari los tals demanan quéyha pera menjar, y porals responrre ab una arenga de coses.
Item será bé tinga deles provisions ques salvan pera postres, com es ara olives, formatge, nous, pinyons, amelles y avellanes torrades, y de assó més; pances, dragea, carabaçat, citronat, ménos.
Item pera ensalades fenolls marins, táperes, pomes, y altres coses semblants.
Item ha de tenir sempre bona abundantia de sabé, perqué amés de que nos gasta y cadaldia ne demanan los novenaris, peral convent ne ha menester molt.
Item nota que si atotes les cases convé molt se fassen les provisions deles coses á sos temps, á ninguna més que á esta; y la rahó es perqué com sen despedex en molta cantitat; poría ser molta la perdua, com ho pot ser la ganancia.
Item nota que la provisió del blat que vuy se fa y es menester axí peral Rebost com també peral convent y mossos, es de unes tres centes quarteres, abans més que manco: y sempre ques pugan provehir més, será millor; perqué quant ve amitg Agost, quant comensa lo concurs dela gent, ab lo blat nou se menja de ordinari mal pa, havent lo menjat tot lany molt bo.
Item de sivada son menester de trescentes fins en quatrocentes quarteres pera casa y fora casa, tenint quatre matxos, com los té la casa vuy.
Item nota ques gastan en lo Rebost de quaranta fins en sinquanta carregues de ví, axí de blanch com de claret y vermell; pero més de claret, si es bo.
Item nota que la provisió del oli convé se fassa en lo camp (de Tarragona) quel fan ataló, ó ahont sia millor y més barato; perqué nos gasta sino pera menjar, y axí convé sia del millor ques tropia, com de totes les demés coses.
Item nota que los moltons ques tallan en any de abundantia y que sian bons, son cent setanta, ó cent vuytanta, pochs més, pochs manco: y advertesca que sempre quels poran comprar desta montanya será millor, perque nos enyoran: y en la compra dels moltons han de estar més advertits que en niguna; perqué com se compran á caps, un sou més ó manco en tota la compra es molt, y de qualsevol manera convenen moltons dela terra y negres.
Item nota que quant compraran si agradan, la primera cosa han de conscertar les pagues que de ordinari acostuman ser dos, y de quatre en quatre mesos, ó com se conscertan: y advertesca que si promet algun preu de algun remat, li poden penrre la paraula entre tant que estará en lo remat, pero no si ja está fora, á lo menos no té obligació de tenirsi; perqué porá haver trobada millor ventura: y advertesca no vaja sol afer compra de moltons, ni tampoc se fie de ganaders, que com élls se conexen, no tenen lley; sino que procure tenir sempre un pastor ben prátic y pórteselne.
Item nota que si acas lo pastor li desagrada ol vol despedir, sia lo tro y lo llamp tot de una; perqué si éll ho sabía sería cosa perillosa no li enmatzinás lo bestiar ab alguna beguda, que son los jochs que élls solen fer quant estan colérichs; y axí ab ningun mosso se ha de tractar ab més blandura lo temps que estará en casa.
Item nota que convé sia abundant la provisió de sorra y tonyina, y si es possible sia sempre de ponent, que es millor: de abadejo també sen despedex, pero poc en lo rebost; pero es bona provisió perals mossos: la provisió deles arengades es bona en son temps, que sian bones, pero no molt grosses, perqué pódense compartir mal al venrre.
Item nota que perals divénrres y dissaptes convé y aja alguns ous en lo Rebost, enquara que no si guanye, per alguns que estan de mala gana.
Item nota que convé en lo estiu y aja en lo corral algunes gallines sobrades, y alguns pollastres, y alguns colomins, no sols pera malalts, sino també pera suplir ala falta de carn los dijous ala tarde; quant nos té confiansa evident de ques despedesca, nos pot matar moltó, perqué tot se corrompria, y sería gran perdua per la casa.
Item nota que les provisions deles coses ques gastan en lloch reumátic se han de tenir así dalt en lo aposento y caxa del reboster, com lo suchre, lo carabasat, la dragea, cémola, farro, pinyons, avellanes y coses semblants, deles quals basta que ni aja mostra en lo Rebost.
Item nota que apres de pasqua se acostuman provehir en abundantia formatges de Menorcha, y á Sanct Matheu, formatge de Montanya en la fira de Sancta Coloma.
Item nota que la provisió del blat reix molt bé desta montanya, si es ascertada la anyada, y sino seguir la anyada; que esta bona sort té esta casa que está atres llegües de urgell, á tres llegües de sagarra, atres llegües de panadés y atres llegües del camp. Les sivades sempre son millors en esta montanya.
Item nota que lo ví vermell acostuma de ser millor, més barato y més prop en lo pla y en figuerola; lo claret en valls y en la selva; lo blanch en la selva y á constantí, y ara tenim provat que camí de Barcelona.
Item nota que la tonyina se acostuma comprar en Barcelona y ales vegades sen troba de més barata en Tarragona, pero més atart.
Item nota que folga molt la gent en trobar en lo rebost una cana de cordeta de llinyeta y de scorrejada quant la han menester, tiretes, agulles axí monges com de plata, y alguns dogals perals matxos, que es la cosa que més ordinariament los roban, y algunes singles comunes.
Item nota que los preus segons se venen y costan posades en casa ad arbitrium viri timorati.
Item nota que com lo guardaroba sia lo qui ven la palla y la sivada, y lo diner entre en compte del Rebost; convé que lo majordom del Rebost li done la sivada mesurada y tinga las xávegues dela palla contades; perqué sabent quantes quarteres de sivada li ha donada, sabrá quin diner ne ha de exir; puig pera cada quarta de sivada correspon un sou de palla.
Lo Guarda roba convé dorma bax demunt la sivadera perals qui venen tart y sen volen anar de matí; y com atal ha de ser casi dela matexa confiança que lo Reboster, y més en materia de honestedat.
Item nota que convé molt en totes estes officines ques reben y donan diners, se tingue gran cuidado no prengan ni donen nigun diner dolent; llevats los bassiners que han de penrre lo quels donen; y al cap del any es esta diligentia occasió de tenir molts reals més al cap del any, y no abundará lo déposit en menuts y ménos en falsos.
(…)