Bm-1830*-2
Letrilla
A una Pastoreta
El·lota, m’agradas
tant que no·u sé dir
Des de que·t vaig
veure
dins el bosc un die
que·b molta alegria
anavas cantant
versos amorosos
que jo vaig sentir,
el·lota, m’agradas
tant que no·u sé dir.
La teua veu d’àngel
en mi féu gran mella,
y com ets tan bella
que no tens igual,
el amar-te és forsa.
Som teu, vamtaquí:
el·lota, m’agradas
tant que no·u sé dir.
En mi la sorpresa
va ser de manera
quant, de part
d’arrera,
te mirava atent,
que jo matex deye:
«la tenc de servir.»
El·lota, m’agradas
tant que no·u sé dir.
Los cabeys ermosos,
per la teua esquena
penjant sense trena,
subjettes al vent,
escampats brillaven
com si fos or fi:
el·lota, m’agradas
tant que no·u sé dir.
Alerta m’estave
per quant te girassas;
perquè no·t torbassas
vaig fer un e-em.
Hermosa·t girares,
no·m vaig penedir:
el·lota, m’agradas
tant que no·u sé dir.
Una cara fina,
uns uys amorosos,
uns morros hermosos,
un vestit honest;
en tot molt perfeta
vares ser per mi:
el·lota, m’agradas
tant que no·u sé dir.
Atònit, estàtic,
me cayen ses bavas;
tu a mi·m miravas,
jo no deye res.
«¡Felís bé – discorrie –
tal prenda tenir!»
El·lota, m’agradas
tant que no·u sé dr.
Molt pronte Cupido
me tapà la vista
y amor la conquista
va fer del meu cor;
llagat com estava,
a tu se rendí:
el·lota, m’agradas,
jo t’am sense fi.