Noto: Que lo meu mosso Thomàs Fruytós, ahir divendres dia 2 de juliol de 1791, a cosa de las 9 horas de la nit (havent ell treballat tot lo dia per mi en las Serras, cavant las voras dels Rosers), me digué que ell, ahir mateix divendres , al plegar del treball a entrada de fosch, havia vist al pastor de casa d·en Turull, que estava fent pasturar lo remat de bestiar de llana en lo camp que dit Turull posseheix allí, contíguo als nostres camps; y que, al venir·se·n ell a casa, encara havia deixat al dit pastor y remat en lo mateix camp d·en Turull. Y luego que dit Fruytós me donà notícia, la comuniquí al meu criat Rafel Llongueras, dient·li que, estant allí al capvespre lo pastor y remat d·en Turull, casi rebrían los nostres cirers plantats de nou. Y així, que ell, avuy dissapte dia 23, de bon matí, hi anàs a regonèixer·ho. Y efectivament ha trobat que tot lo nostre camp de baix (dit dels Barzers) estava tot trapitjat de bestiar de llana, y tot sembrat de cagallons, encara frescos; y que tots los cirers, menos uns 4 o 5, estàvan desbrotats y rozegats del bestiar; y que per terra hi havia encara molts brots y fullas frescas. Y després, entre las 8 y 9 horas del matí, lo Subbatle y dit Rafel hi han anat a mirar·ho; y dit Subbatle ha interrogat a Fruytós, y est ha assegurat que ahir al vespre, quant ell se·n anà de allí, los cirers estàvan ab los brots tendres y verts; y est matí se han trobat tots desbrotats y rozegats. Y finalm[en]t dit Subbatle ha trobat ser tot veritat lo que en esta nota queda explicat. Y axí tot manifesta unas suspitas vehementísssimas de que ho ha fet lo bestiar d·en Turull; majorm[en]t atesas las antecedèncias de sa reincidència, y costum de fer dañ en ditas nostras terras.
