Atvertensia
Com El Bou es el periódic mes barat y mes divertit de cuants en Elch sen publiquen, ham gastat la poca vergoña de envialo á casi totes les cases del poble; pero en tot y en axó, el que no vullga Bou que el torne ans del disapte, perque sino li correrá el més.
Als que llichgen
Atreviment y no póc se nesesita para ixir ara en esta pata de gall de un periódic mes, que despues de els que yá tenim, es com si diguerem: «erem poquets y á parit la agüela.» Pero conexem el gran patriotisme que anima á tots el naixcuts á la sombra de les palmeres, y per lo tant no dudem que á de ser grata la aparisió, de un periódic que dexant á un costat el llenguache d’els señorets, vos parle clar y ras en la llengua de les tancaores y soleros y no podem per menos de creure que encara que cada número siga un buñol, la aplaudireu com aplaudixen els alavarderos, les roins comedies, mas que rabien els abonats.
Ademés, com totes les coses del mon son condisionals, á regló seguit posem les condisions en que vá á ixir El Bou, les que desicharem siguen de aseptasió cheneral.
1.a El Bou, ixtrá tots els disaptes per la esprá ó dumenches de matí, per que com saben la gran afisió que se li tí á este animal per tots els de este poble, y interesát com el que mes de que al treballaór no se li cause dingun destorp en les hores de trebáll, ú ham dispost axina pera que cuant el veneor vacha chillant «El Bou» no se destorbe ningú, per que tots auran acabat de treballar.
2.a El Bou se escriurá en valensiá, ó si es cas tenim algun compromis, en castellá chapurat; pero nó el valensiá de Valensia, perque si aso ferem nesesitariem demanar tres ú cuatre sens decsionarios de exa llengua pera podemos aclarir, sino purament el valensiá de la terra d’els datils: y no es esta soles la raó que mos obliga á fero de este modo, sinó qué, mos ham estudiat en detensió, y mos ham persuadit de que som una encarnella, comparats en el pontifice maximo de la gramática, el nostre compañero El Vinalapó, y la molta finura, cortesía y modals, dels no menos estimats El Triángul y El Talisman.
3.a El Bou ixtrá solt, vol dir, será politic independent, y no es perque no tinen partit tots el de la sosietat que el há de sostindré, sino perque no volem que al sacalo en maromat, cregen alguns mal intensionats, que may en falten, que la intensió es, per afluxarlos a uns la corda y tirali als atres establint en asó una desigualdat y falta de chustrisia que al nostre compañero El Triángul li habia de parexer molt mal. Conque quedem en que ixtrá solt pille á qui pille: sols posarem barreres en les portes de les iglesies y convents perque en asunts de relichó sempre ham dit lo que diu Baesa: «el que la té que la tinga» mes asó será sempre y cuant de la banda de dins de estos punts, no trate algun mal intensionat de furgali al ánimalet perque en este cas, no responem de que salte la barrera y fasa una ensalá de totes les erbes.
4.a El preu de este semanari que será tan gran com la mostra (á no ser que creixca) es de una culona cada bou, para la venta pública y els suscritors pagarán un quinsét cada més. Y no vachen á dir vostes ara que van guañant els que no son suscritors, pues á estos s’els llevará tots els disaptes el bou á la seua porta, com si forem alcaldes, y els que no ú siguen tendrán que ixir á buscar el bou á les plases.
(…)