Bme-1836a-3.1
Ambros. Que t’ apareix Filipandu des
prèu qu’ ha pres es blat?
Filipando. Ell ja comensa á estar bastant amunt;
pero jo veitx que enguañy axó es un mal general, y que es nostros germans de
Mallorca y des continent s’el mengen mólt mes car que noltros.
Am.
Ell es veritat; pero encare que no tinguem gaire motiu de quexa, me semble casi
que convindria posar dins es diari algun article comunicat sobre aquet punt;
fer crits, renou, amenazas, y alborotar el poble, á fí de veurer si per aquet
medi obligariam las autoridats á pendrer alguna providencia qui limitás el preu
y prohibigués la estracció de la isla, ó bé si lograriam asustar algun musson,
ó qualqun d’ aquets qui tenen magatsem perque no lo pugin més.
Filip. Ja te comprench, sino que m’ apareix que aquets medis que proposas son
bastants violéns y no gens licits.
Am. Tèns rehó, pero en política tots es
medis son bòns; lo que un ha de procurar es conseguir el seu fí, y res més. Axo, ho sé d’un home molt sabi, d’un tal Walpole, un ingles qui…
Filip. Qui tenia magatsem?
Am. Bestia! un qui tenia molt d’esperid, y era ministre
d’Inglaterra.
Filip. Ja va bé; sols dech advertirte que no lograrem
res. Ell esteim en tèms de llibertad, y mos descubrirán sas nostras trampas. En
tots es paisos libres y bén governats es dret de propiedad es inviolable, y es
comèrs de bona fé, libre y protegit; y por lo mateix sas autridats no se
atrevirán à limitar el preu del blat, ni à privar la sua estracció, perque axò
seria violar la propiedad, y contravenir à las lleys y ordes Reals qui regeixen
sobre aquet particular; y qualsevol propietari ó comerciant tindria dret de
protestar la autoridad y ferla responsable devant el govern superior de tots
los dañys y perjudicis.
Convench en que à voltas
la propiedat particular se ha de sacrificar per el bé general, peró aquets
casos son mòlt raros, y requireixen mòlt de tino y de prudencia de part de la
autoridat. Aqui no es arribat es cas perque com te he dit, per tota l’ España
mengen es blat molt mes car que noltros.
Am. Mira, jo y tu no tenim res que perdre; si podem mourer un
alborot, sempre arriscam d’ agafar colca cosa.
Filip. Y tu
que tèns arma à ca teva?
Am. Sí, jo tench una caravina
Filip. Axó deu esser se caravina de n’Ambròs!… Adios, adios, ja veitx jo que
no farem res.
El Espartano.
(…)