Los contrebanders
Llamp! quels mat’ los Duaners!
Per nosaltres goig, riquese!
Lo Poble molt-be nos prese,
Y millor quels diners;
Si, que nos prese millor quels diners,
Si, millor quels diners, si, millor quels diners!
Jas nit; upa, minyons! alerte!
Apuntem matxos, y paquets.
Marxem! guard’ à la descoverte!
Armem trebuchs, y pistolets!
Tants vestits verts, com plantas!…
Perol’ plom es poch car!
Ys’ sab, qu’à las palpantas,
Bale nostre véu clar!
Llamp! quels mat’ los Duaners, etc.
Companys! que vida regalada!
De pecetas, quin temporal!
Mirau, com la Nina affogada,
Al ruxat paral’ davantal!
Castell, Màs, ò Caseta,
Nos abrigan del sol;
Si la Lley nos apreta,
Lo Poble nos absol!
Llamp! quels mat’ los Duaners, etc.
Ques’ fotin la fret y la pluja!
Al so dels trons podem roncar!
Lo sanch pujals pits, y repuja,
Quant los camins cal arrancar!
Montanya, à penyas duras,
Cent vegadas nos véus,
Lo cap dins las alturas,
Y la mort sotàls peus!
Llamp! quels mat’ los Duaners, etc.
A la barata hom s’encomana;
Perols Drets fan un botaràs:
Passem: ab nostre mitja-cana
Tot lo Comers raurem a-ràs!
Lo Bon-Dèu sempre alcansa
los Minyons de bon cor;
Ell nos do la pitansa,
Y ralleus d’onces d’or!
Llamp! quels mat’ los Duaners, etc.