Es tracta d’un quadre de la Verge Maria que, procedent de la Cartoixa de Vall de Crist, duien a les darreries de l’any 1820 uns carreters, entre altres imatges i objectes, cap a la ciutat de València, al qual va demanar als carreters l’ama de l’hostal en què pernoctaren aquests en passar per Gilet. Penjat a la casa estigué fins l’any següent, en què fón traslladat a l’església parroquial. Una reproducció del quadre es trasllada cada dia, a mig matí per un grup de xiques cantant, d’una a altra casa, on es fa oració davant la imatge.
Gilet té més de 800 habitants. Sobre un tossal hi ha un calvari. Les muntanyes que circumden la vall de Toliu, on està edificat el Convent de Sant Esperit, servixen de fons al poble. Un barranc —el de Malaitxa— arriba a Palància, procedent d’aquell bell paratge on els franciscans tenen un noviciat.
Ara el riu aprofita de límit entre els térmens de Gilet i de Petrés. Aquesta darrera població la contemplem a la dreta, al peu d’una muntanya sobre la que destaca un calvari. Petrés alberga prou més de 500 habitants. Té església parroquial dedicada a Sant Jaume i un vell castell.
Seguim el camí sense detindre’ns. A la nostra esquerra s’alça Ponera, un mont de 252 metres sobre el nivell de la mar. El Palància partix fita entre Petrés i Sagunt; després entrem de ple al terme de Sagunt en el que el barranc Bonilles aporta les seues avingudes per l’esquerra del riu. I a poc arribem davant la històrica ciutat que el Palància circumda per la seua part N., deixant-la, per tant, a la dreta del seu curs.
Ací sí cal fer una parada per recórrer, encara que no amb la detenció que mereix, la incomparable ciutat. Penetrem a la població i al nostre pas veem la plaça on l’heroic guerriller Romeu, fill d’ací, té dedicat un monument. Per davant de l’Ajuntament ens dirigim a l’arxiprestal de Santa Maria, començada el 1334 i eixamplada el segle XVII; conserva les portes laterals gòtiques. Emprenem després la costera per pujar al Teatre Romà que, en excel·lent situació, ens oferix una prova de la magnificència d’aquella població romana. La construcció, declarada monument nacional, té uns cinquanta metres de diàmetre, i davant les renegrides pedres es pot calcular la importància que sense dubte va tindre l’antiga ciutat.
