1. El Millars. Es forma en Aragó, encara que prop dels límits valencians, i entra en aquest territori pel terme de La Puebla de Arenós, seguint el curs entre muntanyes, i discorrent per estrets i profuns cingles, destacant pel seu impressionant aspecte allò que es diu El Estrecho, en terme de Montanejos, on les aigües corren encanonades entre alts paretons. El riu, serpejant, porta un pendent accentuat, rebent les aportacions d’alguns rierols i nombrosos barrancs. En direcció general cap el SE. arriba a la comarca de La Plana i en restar lliure de l’opressió de les muntanyes circula suaument, entre tarongerars, al desenrotllament dels quals contribuix amb les seues aigües, que s’utilitzen para el rec. El llit s’eixampla a mesura que va acostant-se a la mar, a la que desemboca, entre els termes de Borriana i Almassora, després d’un recorregut total de 104 quilòmetres, dels que 90 són per terres valencianes.
Té com afluent el riu Villahermosa, que se li unix per l’esquerra en la fita del terme d’Esadilla amb el de Vallat. Aquest riu ve des de la població que li dona nom, junt a la qual s’unixen dos corrents que arriben de distints punts: un és el riu Linares o Valderrocas, que procedix d’Aragó, i l’altre el Carbo, procedent de la serra que així es denomina.
També aporta les seues avingudes al Millars la Rambla de la Viuda, producte de la unió de la rambla Carbonera i del riu Montlleó, procedent la primera de les vessants de la Mola d’Ares, i el segon de terra aragonesa. La rambla de la Viuda, amb els corrents que la formen, creuen una gran extensió de territori, en general de N. a S. i desemboca en el Millars per la seua ribera esquerra, al N. de Vila-real.
2. El Túria. Naix en les vessants del migdia de la Muela de San Juan, del massís dels Montes Universales, en Aragó, terme de Guadalaviar, nom que el poble pren del riu. Entra en terreny valencià per junt a l’aldea denomindada Mas de Jacinto, que depén de Castielfabib, Racó d’Ademuz, comarca que creua de N. a S. Després de córrer per una profunda gorja, travessa el Túria l’istme castellà que s’interposa entre el Racó i el nucli del Regne de València, en el qual penetra per terme d’Aras de Alpuente. Seguix el riu —el que li diuen per aquestes zones Blanco— el seu curs, i acanonat entre muntanyes corre gran trajecte, fins que arriba a terreny pla i aclarit, on va deixant l’aigua per a fertilitzar les terres, i entre hortes marxa cap a la mar, en la que mor, junt a la barriada de Natzaret, de la ciutat de València, després de 243 quilòmetres de recorregut, dels que 160 corresponen al territori valencià.
A més a més dels barrancs, arriben al Túria en terra valenciana els rius Ebron, Boilgues, Chelva i Sot. El primer, dit també Castiel, procedix d’Aragó, i per Castielfabib es dirigix a Torre Baja, junt a qual població lliura el seu cabal. El Boilgues ve de la fita de Castella i desguassa en el Túria, per la dreta, prop d’Ademuz. El Chelva desguassa junt a Domeño, per l’esquerra, procedint de les serres del Sabinar i de Losilla, terme d’Alpuente, on naixen uns barrancs que l’inicien, encara que la principal aportació s’obté pel Tuéjar. El Sot té l’origen en un naixement que brolla en la demarcació de l’aldea de Villar de Tejas, terme de Chelva, i que amb l’aportació de diversos barrancs es convertix en el Riatillo, que després pren el nom de Sot, amb el que efectua l’aiguabarreig en el Túria, pel marge dret, prop del poble del que obté la denominació. A més d’aquestos afluents, arriben al Túria els rius Canales i Regajo, de menor importància.
(…)
