ESCENA PRIMERA
Surt FRANCISQUETA ab un cantiret de vidre. Foro dreta. BATISTA y’l MUNICIPAL a temps.
FRANCISQUETA
Qui sab ahont paran ja; no les veig en lloch. Acostantse a la botiga de fideuer. ¿Batista, no han passat ara mateix les maduxayres?
BATISTA
Al portal de la botiga. Ola, axerida. No ho sé; m’estava allí dins picant canyella. Si vols que’t digui la veritat, no les he sentides; però ab l’olor y’l trepitx he conegut que tu venías y he sortit per vèuret, per endurmen un recreyo de bones vistes.
FRANCISQUETA
No s’acosti tant per axò.
BATISTA
Jo no m’acosto; ’l que faig es arrimarme una mica per que’m sentis mellor. ¿Que’t pensas que’l que’t diga ho té de sapiguer la gent?.Va per agafarli la mà.
FRANCISQUETA
No’m toqui.
BATISTA
¿Per què? ¡Quín mal faig!
FRANCISQUETA
¡Ah, sí!… Vostè dirà.
BATISTA
Vetaquí’l que sou; desagrahides.
FRANCISQUETA
Cúyti, dígui; ¿qu’han passat?
BATISTA
Una persona posa’l seu esmero a obsequiarvos, y vosaltres, malvinatge lo món dolent! Baixant los ulls ab còmica ingenuitat. en comptes d’ampararlo y ferli bona rebuda per que un hom no’s torbi y’s quedi com un enze, encara me l’esquiveu. Li agafa la mà.
FRANCISQUETA
Míri que li donaré un cop; crègui, déxim anar. Per axò no l’aparta.
BATISTA
¡Si no’m farías rès!
FRANCISQUETA
¡Míri que rebrà!…
BATISTA
¿Aqueix cor tens tan dolent, mal intencionada? Les teves mans no servexen per pegar. Les hi examina.
FRANCISQUETA
Sembla que m’haja de dir la bona ventura. Lo municipal se passeja pel foro, guayta dissimuladament y desapareix al cap d’una estona.
BATISTA
¡Que’n son de rodanxones y boniques¡ ¡Si n’hi cabrían de petonets ben arrenglerats!
FRANCISQUETA
Estígui, boig; sempre fa’l plaga.
BATISTA
Per que veig qu’hi tens dues cares, la de sobre y la de sota. Sobtadament. ¡Ay, ay, ay!… Cúyti, cúyti, cúyti. Tapantse la boca.
FRANCISQUETA
¡Què te! Alarmada.
BATISTA
Acostantse y besantli la mà. Que se m’escorre una dena de petons, mals aguanyats… y’m feyan pessigolles als llavis.
FRANCISQUETA
¡Y ara, desvergonyit! Retirant la mà.
BATISTA
Sospirant. ¡Quína dolcesa de persona! Axò té gust de crema y olor de primavera.
FRANCISQUETA
¡Atrevit, ja li donaré jo!
BATISTA
Vaja, que no’s presenti cap confiter ab merengados…
FRANCISQUETA
¡Encara se’n burla!
BATISTA
D’aquexes llemineríes no’n poden fer. Quedarían malament y no sabrían lligar la pasta.
FRANCISQUETA
Té ventura que som aquí, ò sinó’l confirmava.
BATISTA
Encara que’m tallessin lo cap en rodó, hi tornaría. Ara sí que’m quedo ben compost.
FRANCISQUETA
¡Ja ho crec! Ab coquetería.
BATISTA
¿Quí gosa ficarshi rès a la boca després d’aquesta dolsor?
FRANCISQUETA
¡Pochs modos!
BATISTA
Me tindré de mantenir de requisidets petoners per no morirme de fam. Li agafa la mà.