ENC
QUE FAIXI DELUBÍ

Es dia de s’elecció

enc que
caigui un delubí

pens
‘xicar-mè dematí

i recórrer
tot Maó.

De prop vui veure ses beates

i
colque capellenera,

si són
lletges o són guapes

i si
duen festetgera.

 

Vui
veure aquesta genteta

qui
habita pes carrer Nou,

si
piula, si fa es mussol

per
defensar… sa pesseta.

 

En sa lutxa
que es prepara

vui emplear molt bé es temps,

veure es garbo des valents

què en fan si colcú els empara.

 

A ses dones esquerranes,

qui, per cert, moltes n’hi ha,

un
consei jo elsi vui dar:

que
s’esmolin bé ses cames

que es
tracta d’anar a guanyar,

i si
cremen es dinar

mos
quedarem amb ses ganes.

 

Trenta-mil
obrers n’hi ha

que es
podreixen dins presons

i
esperen [que] sabrem lutxar

com a
germans que d’ells som.

 

Pensem
tots es sofriments

que una
mare ha de tenir,

privada
d’abraçar un fii,

un
germà o algun parent.

 

S’era
des negres carlistes

per
sempre ha d’haver acabat:

fora es
lladres i es trampistes

qui
Espanya han deshonrat:

a votar
amb es socialistes,

que és
votar sa llibertat!