El valor higiènic del xiular
El xiular és una mala costum que pugna amb la bona educació, i que els pares i els mestres hauràn tractat de corretgir forces vegades en als nois.
No obstant, sembla que no’s pot ser gaire exigent sobre el particular, i que sería convenient permetre algunes vegades aquesta expansió, per mica tolerable que la facin el lloc i el moment, en gracia a l’alt valor higiènic reconegut a aquest exercici.
El xiular és un tònic pel cor. Els que tenen el cor trist no xiulen.
Els nois, especialment, demostren un afany particular de xiular, lo qual constitueix un factor important per a la sanitat de llurs pulmóns.
Es respecte al xiular amb les seves relacions amb l’higiene que hem llegit lo que segueix i que reproduim:
El valor higiènic del xiular comença a ser reconegut pels fisiòlecs i per aquells que es preocupan dels problemes afectants a la salut pública, ja que sembla demostrat que’l xiular és igual a la major part dels exercicis musculars, i molt superior a forces medicaments.
Xiular com se fà ordinariament, fà que’ls gasos nocius siguin foragetats i que penetri oxigen fresc dintre dels bronquis. Si les persones en les quals se descobreix una prematura propensió a la feblesa pulmonar podessin xiular contra el vent, ben aviat se veuríen lliures d’aquesta xacra.
Un especialista de les malaltíes dels pulmons, el doctor Otswald, ha dit:
«El que té la costum de xiular tot el dia, podrà molestar als qui té a la vora, podrà aquest defecte excloure’l del tracte amb la gent de la bona societat, pero no morirà tuberculós».
El xiular continuament produeix l’adquisició d’aire fresc, i la seva entrada als pulmons, als quals vigoritza; i aquesta força s’extén als teixits, aixeca l’esperit i fa reaccionar els muscles fadigats.
Però encara mellor que xiular amb la forma ordinaria, és fer-ho a través dels dits, ja que d’aquesta manera es foragita més aire nociu, i, per conseqüencia natural, ne fa inhalar més de fresc.
Els tisics, en lloc de realitzar exercicis respiratoris d’una monotonia aclaparadora, deuríen dedicar-se a xiular, i si saben fer-ho a travers dels dits, mellor que mellor. Això és més entretingut i produeix mellors efectes que qualsevol altre sistema d’exercicis respiratoris.
Una persona malalta que tingui els llavis secs per la febre, no pot xiular.
Pels motius indicats serà convenient, com hem dit abans, que’ls pares i els mestres, demostrin certa tolerancia amb els nois que tenen el vici de xiular, i fins fora convenient que xics i grans xiuléssim una estoneta cada dia per vía preventiva.
Això ens estalviaría tal vegada d’haver de pendre un dia creosotes i tuberculines, que són medicaments molt més cars que xiular un aire de polka, per exemple.
Es clar que’ls apotecaris s’estiraríen els cabells, però nosaltres… podriem anar xiulant.
ABECÉ
