B
–
Donar un baco
(Caiguda més o menys greu.)
–
Badall no ment: o té son o té talent, o enyora
qui està absent, o avorreix qui està present.
–
Fer es badoc.
(Embadocar-se.)
–
Si te’n rius des bajà dins sa casa, se’n riurà
ell de tu enmig sa plaça.
–
Encara no he acabat, va dir en Baló.
(En Baló fou un bandit que va tenir l’illa
aterrida cap a l’any 1925. Un dia va presentar-se a la casa pairal, va matar
una germana a punyalades i va ferir greument sa mare amb dos trets de pistola.
I quan ja se n’anava, els vesins sentiren que deia cridant: —Encara no he
acabat…! Tots pensaren que al·ludia al seu pare, que en aquella ocasió no era
a casa.)
–
Posar sa banya as forat.
(Entossudir-se en una opinió o conducta.)
–
Fer-se sa barba bona.
(Menjar molt bé.)
–
Qui barba veu, barba honra.
–
Barca parada no guanya nòlits.
–
Perdre barca i bolitx.
(Perdre tot el que s’aventura en un negoci.)
–
Venir (una cosa) barda amunt.
(Ser molt dificultosa. Frase de carreters.)
–
Fer barqueres.
(Ho diuen les pageses que venen, en petites
quantitats, ous, formatges i altres productes del camp, sense assabentar-ne els
marits, per tal d’aconseguir alguns diners amb què comprar-se galindaines.)
–
Ser de mala barra.
(Es diu dels animals que no responen a l’alimentació
que se’ls dóna perquè s’engreixin. La frase té més ús referida als porcs de la
matança. També es diu d’una persona triada de viandes.)
Exemple:
– Aquest animal és de mala barra: ja fa tres
mesos que el pensam i encara no s’ha engordit.
–
Fer barres (a algú).
(Amenaçar-lo. Imitació dels cans quan van a
mossegar algú o un altre animal.)
–
No parar-se en barres.
(Executar un propòsit vencent per la força, si
és necessari, totes les dificultats.)
–
Haver-n’hi per tirar es barret as foc.
(Desesperançar-se d’obtenir alguna cosa.)
–
Posar un barret a algú.
(Acusar-lo d’alguna acció dolenta o
vergonyosa.)
–
Parlar (d’alguna cosa) si no li cau es batall.
(Ho diu qui vol insistir en una conversa que
l’interlocutor rebutja.)
Exemple:
– No te’n vagis, que d’això n’hem de parlar molt
més encara, si es batall no li cau.
–
Fotre una batcollada (a algú).
(Pegar-li un colp pel clotell amb la mà.)
–
Fotre una batxa (a algú).
(Pegar-li un colp pel clotell amb el puny.)
–
Des bé as mal no hi ha un canto de real.
(Tots podem, en certes circumstàncies, fer una
acció bona o dolenta. Els psicòlegs bé coneixen aquesta nota de la condició
humana.)
–
Es bé i es mal quan ha passat és igual.
(“Quin bé passat no és un somni?”, escrigué
Calderón. El mateix podria dir-se del mal.)
–
Qui fa bé, li ve; qui fa mal, no l’allunya.
–
Fer una becada, una becadeta.
(Adormissar-se, un curt espai de temps, en una
cadira, amb el cap caigut sobre el pit.)
–
Tenir (una cosa) ben beguda.
(Estar resignat a un infortuni inevitable.)
–
Ser (una cosa) de bell nou.
(No estrenada.)
Exemple:
– Aquestes sabates són de bell nou.
–
Ser (una cosa) bessa.
(Esdeveniment de molta transcendència.)
–
Bestiar comptat es llop se’l menja.
–
Beure i bufar no pot ser.
(Impossibilitat de dues coses contràries.)
–
Ser un pagès bigal.
(Home molt rústic.)
–
Anar de biscuns (o biscunsar-se).
(Caminar sortint de la línia recta.
Figuradament, errar.)
–
Blat ajagut aixeca l’amo.
(Un blat molt crescut doblega la tija pel pes
de l’espiga. Això vol dir abundància de gra i de palla.)
–
Menjar-se es ble des llum.
(Ser molt menjador.)
Exemple:
– Hem conegut una dona que deia de sa seua sogra:
—Té una fam que es fotria es ble des llum!
–
Fotre una bleda (a algú).
–
Fer de sa boca cul.
(El qui es desdiu del que ha promès.)