Bm-1700*-3
Entremès del pasquedó
(…)
PESCADÓ
Com és? Que heuré fet
llarc
en es dormí?
Demà demetí quin pex
poré tení?
Ola! Jo no vex sanayes
ni baverons:
que eurà pasat colca
lladre
van macions.
Bé estiré hare:
ell parex que dormint
som tornat frare!
Axò cí que seria bo
per un qui frisa!
Y ara no sé si som llec
o som de misa…
(Se toca el cap.)
No duc corone: llec som
com un remell.
Ja poré jo di que som
frare novell.
Y jo dec aser auforjé,
segons sas señes:
jo vex auforjes así
y esperdeñes.
Bon andà, segons veig,
no hem faltarà.
A lo menos des pa més
blanc
poré menjar.
Però y de quin convent
dec aser frare?
Jo pens es majors trabays
si vendran hare.
No es penseu que és un
ofici,
aquest, dolent,
[es]ser frare y no sabra
de quin convent.
Y a ont m’é de retirà,
masquí de mi?
Sa dona no hem volrà veure
en anar-i,
perquè jo la vayx privà
desz euforjés;
y hare maraxaria
que no hem volgués.
Però jo dec somià:
axò no és sert.
Que jo sia frare, no eu
crec:
jo estic despert
y somià… Axò és
inpocitble.
No eu crec encare;
però, vuie o no vuie,
jo som frare.
No pot ser sinó que Déu
m’à
castigat,
perquè es frares auforjés
duya al cap.
Ell me ha fet tornà
auforjé
y eu saré
ara y, tal volta, qui sap,
tan com viuré.
A sa caze vui jo anà
a l’entretant:
meam si m’hauran fet
es dijous sant.
(…)