Epistolari medieval. Interessos comercials de València i política reial

Interessos comercials de València i política reial (27 abril 1381)
Als molt honorables e molt savis los missatgers de la ciutat de València en cort del senyor rey.
Senyors:
Ja sabets quantes e quantes vegades vos havem escrit e trameses specials correus per lo fet de la inhibició de la treta de la moneda e de l’argent nou obrat, e com pochs dies ha nos hen trametés una provisió de ben poch e a breu temps, e·us rescrivim de haver melloria. Ara trobarets que, estant nosaltres en affany d’aquesta raó ab los carnicers e ab los imposidors de les carns, per los quals e per altres haguem e havíem instància importuna, nos són crescudes dues forts instàncies:
La primera és d’aquella matexa inhibició, per mercaders e perayres qui s’apparellaven d’anar en Castella a les lanes, axí com havien acostumat, e troben-se empatxats per la dita inhibició.
L’altra és que ara novellament és venguda provisió e inhibició del senyor rey, que alcú, sots pena de cap a perdre, no arme alcuna fusta de rems.
De la primera inhibició ja sabets e sóts certificats quants e quals dans se’n seguexen a la ciutat e al regne; e de la segona no menys, en dos caps: lo primer és que sabets quantes fustes de rems de moros van sobre mar en vituperi de la ley christiana e en minva e dan de tots nosaltres, e que·ls nostres no·y gosen armar fort no s’està bé e bell, e majorment que de pochs dies a ençà, per ço com la galiota d’En Manoler pres e tramés ací un leny armat de moros ab tota la xurma, moltes dels nostres se animaren e s’endreçaven de armar, e ara són empatxats; e lo segon és que sabets que a aquesta ciutat no roman huy quasi àls sinó lo tràffech d’Espanya, lo qual se fa e s’acostuma fer ab galiotes e lenys armats, que fan tant profit com tot hom sab, e senyaladament que·ns traen d’ací los draps de la terra e tornen ací or e seda e altres béns.
De tots aquests dans e minves havem a tots jorns e a totes hores instàncies e retrets, adés per los de la taula del pes reyal e de la quema, qui·ns dien que açò és perdició de les regalies del senyor rey, adés per mercaders, parayres, carnicers e altres, dients que açò és destrovir a tots obs la ciutat e regne, car tollén o embargan la mercaderia tot l’àls és pobrea e no res, adés diverses condicions de gents, dients que sembla que vullam tornar grechs, car los infeels nos traen los huylls tots dies en la mar e pochs s’enardexen a contrastar-los, ans als que lur valor e profit hi volen fer, fa hom aquests contrasts e altres, e moltes altres paraules que·ns porten a confusió, que ja no sabem que·ls hi respongam, no contrastant que·ls hajam dit que ja n’havem escrit diverses vegades a vosaltres, car no ho creen, entenents que, no solament per missatgers que·y tenim, mas ab sol correu, per letra endreçada a alcun amich nostre de cort, hauríem d’açò recapte, majorment com aquestes inhibicions sien expressament contra fur e privilegi, e evidentment sien dan del senyor rey e de ses regalies e de la cosa pública de tot lo regne. E a veritat dien ver e raó, car si açò dura, tenits-ho tot per destrovit; de què nós passam, sab Déu, gran angoxa.
E pensam, quant a la primera inhibició, que·l senyor rey no sia informat del dan que se’n segueix a ses regalies, e axí ho atorguen mossén lo batle e tots los altres officials reyals.
Quant a la segona inhibició, pensam que sia feta per color de no proceir a l’armament de la galea que vós e nós sabem. E, honor salva de qui ho ha procurat, bastarà que la inhibició aquella comprengués galees, e no altres fustes de rems, axí com galiotes, lenys e barques.
En conclusió, vos pregam que, encontinent, tots altres affers a part posats, o ab crits o ab prechs, hajats revocació d’aquestes males inhibicions, en les quals no podem veure res de profit, sinó tot mal, axí com dit és. En altra manera, com ja no puxam sostenir aquestes blasmes, o irem tots a cort, o hi trametrem tants que·l senyor rey conega que·ns sentim de son dan e nostre. Molt e molt vos pregam que d’açò hajats subirana cura. E sia ab vosaltres lo Sant Sperit.
Scrita en València a .XXVII. d’abril.

Los jurats de València, apparellats a vostra honor.