(…)
2. Rubrica de servar e tenir los diumenges e festes.—Item stabliren e ordenaren que denguna persona stranya ni privada gose ni presumexca en los dies del sant diumenge ni de altres festes manades per Santa Mare Iglesia ni ordenades e o votades per les ditas vila o aldeyes o lochs de ordens e cavalles publicament ni amagada fer fahena ni tractar o (…)iar de nenguns negocis temporalls e profans e illicits per [sem]blants dies, dots pena de sexanta sous partidós lo terç(…) [al] senyor rey, lo altre terç al baci dels ornaments de la (…) de la vila o loch hon la dita pena comesa sera si ta(…) y haura, sino que sia del baci de la obra y luminaria de l[a esgle]sia parochial del loch, e que lo altre terç del acus[ador], e que tot hom publicament o secreta puixa acusar; [e si] acusador no y haura la dita pena sia partida mig per mig entre lo senyor rey e lo dit baci, e que lo magnifich Justicia ne puga fer inquisicio per son mer ofici.
3. Que botigues e altres menestrals no venen los diumenges e festes.—[I]tem obviant als molts abusos dels botigués, çabatés, cordés e [alt]res qualsevol menestrals de qualsevol ofici, los qualls postposat (…)mor divinal e la coreccio temporal los dies dels sants diu[men]ges e festes publicament e ab les portes ubertes com acostumen [lo]s dies faynes compren, venen, tracten e comercien de lurs mer[cade]ries e obres en gracia de servey de la Divina Magestat e carech e vergonya dels oficials, per ço establexen e ordenen que nengun botiguer, çabater, corder ni altre menestral de qualsevol ofici que sia gose ni presomexca en los dits dies del sant diumenge e festes vendre de les mercaderies e obres de lurs botigues e cases palesament ni amagada, ans les botigues haien a tenir tanquades talment que de aquelles res no puxen vendre; empero si alguna persona per alguna molt urgent necesitat tenia necesitat de comprar alguna cosa de les dites botigues e cases de menestralls, que demanada e obtesa licencia del magnifich Justicia de la dita vila e dels Justicies dels altres lochs conexent deure’s donar aquella e ab dita licencia e no en altra manera puxen vendre de allo que’lls sera donada licencia e axi matex que los botigués en altres persones en los dies de la quaresma y dies de dejunis puxen vendre congre e merlusa, sardines, tonyna, ous e altres coses de mengar per al us e obs de aquell dia tan solament, e los çabatés e altres menestrals axi matex ab les portes tanquades puxen vendre çabates, plantofes, borzeguins, spardenyes y altres coses de son ofici fins que haien aturat de tocar a misa maior y que aturant a missa de ali avant no puixen res vendre fins tocades les oracions de la nit e tocada dita oracio puxen vendre de dites coses de mengar pera obs e us de aquel dia sots pena de sexanta sous per quiscuna volta que contrafaran partidós segons que de sus; e tot hom publicament o secreta puixa acusar, e que lo magnifich Justicia ne puga fer inquisicio per son ofici.
(…)
9. Que no pugue esser donada licencia de tallar carasques ni teix de calç ni roures sino pera vexells.—Item aço entes encara que aquells que obtendran licencia e albara de fer fusta en los dits boschs comuns que aquella no puguen fer ne’ls puga esser dada licencia de arbres de nodriment exceptat de roures dels quals pugue esser dada licencia pera fer vexells e obres necesaries de moli per obs dels vehins de les dites vila e aldeyes e no en altra manera; exceptat que pugue esser dada licencia segons la forma dels altres albarans de fer dentals corbes e tota fusta a obs de aladres, empero no tallant de calç carasca ni tex, mas solament dels cimals de les carasques, dexant en los cimals principals dos palms de brocada; e qui contrafara que pach la pena en lo damunt dit establiment contenguda e que de les dites coses los dits vedalers o guardians o tot altre vehi ne puga esser acusador e que lo Justicia ne puga enquerre per son offici.
(…)
23. Que nengu no gos tallar ni acimalar nengun arbre per raho de bellota ni metre-y ffoch en los boschs comuns.—Item stabliren y ordenaren que nenguna persona estranya ni privada gose ni presumexca en los dits boschs comuns tallar ni acimalar roure(…) carasca per raho de bellota ni metre-y foch sino que tingues licencia e alba[ra], sots pena de lx. sous partidos lo terç al senyor rey e lo terç al comu e lo altre terç al acusador; e si acusador no y haura que sia mig per mig entre lo senyor rey e lo dit comu, e que tot hom puixa esser acusador e lo Justicia ne puga fer inquisicio per son offici.
24. De bestiar que entre en devesa d’altri.—Item stabliren e ordenaren que aquel qui metra ramat de bestiar que vaga a tresnuyta o hi entrara per si en devesa de les vinyes o en deveses de masos o en cerrades o en forments, vinyes e safrans o en altre loch prohibit e axi matex altres besties groses axi de albarda e laurada com altres encorreguen en pena ço es de deu sous de dia e XX sous de nit per ramat e tres diners de dia e VI dines de nit per bestia grosa e hun diner de dia e dos de nit per cap de bestiar menut de ramat en avall; e sia entes per ramat de bestia grosa o de bestiar maior cinch e de cinch en amunt, e de bestiar menut XXX e de XXX en amunt, de la qual pena haia lo senyor rey lo terç, e lo terç lo comu e lo restant terç lo acusador, e si acusador no y haura sia mig per mig entre lo senyor rey e lo senyor de la heretat.
25. Que nengu no mete bestiar en guareyts ni rostoll mentres que sie moll.—Item stabliren e ordenaren que nenguna persona [go]se posar per peixer ni en altra manera en guareyts ni en restols dement[re] que seran molls, si ja no’ls hi metra ab consentiment e voluntat del seny[o]r de la heretat, sots pena de sinch sous de dia e deu sous de nit; e si lo bestiar sera de pasada seguint son cami degut, que no pague res; de les quals penes h[aia] lo senyor rey lo terç e lo terç lo comun senyor de la heretat e lo altre terç lo acusador, e si acusador no y haura que sia partida la dita pena mig per mig entre lo senyor rey e lo senyor de la heretat.
(…)
36. Que nengu no gos jugar ni prestar en joch sobre penyora ni en altra manera.—Item establiren y ordenaren que tot hom qui jugara a gresca ni a rifa ni a barlet ni a papa reximfla ni a negun altre joch de daus ni escaquets ni a naips, exceptant taules e schachs, e de les taules no sien gosats de jugar sots pena per cascuna vegada de dia XX sous e de nit XXX sous; e aquell qui prestara a ioch que perda ço que haura prestat que pague XX sous de pena per quiscuna vegada que prestara a joch, e aquell qui prestara sobre penyora de altri lo Justicia face tornar franquament a aquelles encontinent sens nengun altre salari o preu aquell de qui seran, e si lo prestador l’aura venuda, alienada per si o per altri o transportada de son poder que torne lo preu de ço que valra aquell la penyora o penyores a estimacio del Justicia; e si tornar no u pora axi que agues bens, que estiga deu dies en la preso. E encara lo senyor del alberch o casa hon jugaran que pague per pena vint sous de dia e trenta sous de dia per cascuna vegada que acudiran a jugar, de les quals penes haia lo senyor rey les dues pats e lo terç lo acusador, e si acusador no y haura que sien del senyor rey; e que lo Justicia ne pugue fer inquisicio per son offici y entrar en los alberchs. E [si] aquells que jugaran o prestaran o aculiran no hauran en que sien penyorats que lo Justicia los tinga presos en la preso deu dies e no res menys que’ll Justicia los pugue destrenyer de fer sagrament si auran prestat o jugat, e si fer no u voldran que paguen la dita pena.
(…)
86. Que a viudes ni a altres no sien feyts squellots.—Item com per causa de alguns mals nodrits en ffer brogit d’esqueles e de corns en les celebracions de alguns matrimonis que’s fan de homens viudos e de dones vidues se acostumen de seguir e son seguides noves bregues e malenconies e’s porien seguir en esdevenidor, per ço etabliren e ordenaren que de aci avant no sia denguna persona estranya ni privada que gos ne presomexca en nubcies algunes se faran de homens viudos e de dones viudes ne altres gos sonar ne fer brogit d’esquelles ne corns ne trompetes ne campanetes ne altres estruments vituperosos ne altres brames e grites vituperoses contra voluntat de aquells qui les dites coses far[a]n, sots pena de XX sous per cascuna vegada que contrafara, de [l]a qual pena haia lo terç lo senyor rey lo terç lo comu e lo terç lo acusador, e que lo Justicia ne pugue enquerre per son offici.
(…)