Sant Roch y la seba
Qué pasa? qué susuix?
A qué ve eixa confusió?
Per quin motiu hui la jent
Se rebullix y se mou?
Per qué cantant y ballant
Caminen tots dret al pont
De Sant Juseph y m’amprenen
La ruta de Burjasot?…
—Asi deu, alli catorce,
Per allá huit, tretce, nou…
Grupos y grupos seguit
Van tots movent gran soroll!…
Uns porten galls ó pollastres,
Altres la paella al coll;
Aquells conills, estos patos,
Sachs de pa y saquets d’arros!…
Tots criden ¡viva la seba!
¡Viva el gos, viva Sant Roch!
—Guitarres, citres y flautes,
Guitarrons raspant de fort,
Octavilles y postiçes,
(Castanyetes per mal nom)
Ferrets y vinga pandero!
Tot es festa, bulla y goig.
Les tartanades de gent
Se toquen de dos en dos
Cap amunt y cap aball,
Tots jillant á discreció,
Y de mati en la fresqueta
La gent que va á peu fa por.
—¡Válgam Deu, qu’es lo que pasa!
Qué susuix? Qu’es aso?…
S’han escapat de les gabies
D’el hospital tots los folls!…
Ve algun siti que tots fujen?…
Hiá pesta ó revolució?…
¿Per quin motiu de Valencia
S’en ixen á batallons!…
¿No sabeu quina es la causa?…
La mes sencilla del mon.
—Segons reça el calendari
Hui estem á setce d’Agost,
Dia en que toca la festa
Del patró de Burjasot.
¡Deu vos lliure de la pesta
Si vos ampara Sant Roch!
¡Viva Sant Roch y la seba!
No se per qué dihuen molts,
Mes es lo cert que alguns d’ells
Porten una seba al coll
Y la gent que va, al camí
Li alça tres vares de pols.
Y al poble arriben contents
Entre rises y cançons,
Sent de vore el gran aspecte
Que ofereix tot el contorn
Del ermitori y les Sitjes,
Tot lo temps que dura asó.
Al peu de cent garroferes
Se va acampant tot lo mon,
Y apoch, trecentes paelles
començen á tindre foch!…
Uns busquen llenya, altres pelen
Los pollastres si están morts;
Alli desfan les tabelles;
Asi renten caragols;
Aquell s’en va á comprar oli,
Laltre vi; se mohuen tots!…
Juen, corren, criden, cahuen,
Dones y homens tots revolts!…
Per totes parts ahon te jires
No veus mes que animació.
Al Sant se li fa visita
Si ve al cas, pues son fartons,
Y el Sant casi es lo demenjs
En l’aná de Burjasot,
Y dihuen; ¡Viva Sant Rorro!
Per dir molts ¡viva Sant Roch!
—De dotce y mija als tres cuarts,
Ya está casi cuit l’arroç,
Y alli tens mil nou cents
Popa en terra y front á front
Cullera en ma y tros de rollo
Dispots á engulirseu tot.
La bota corre que corre
Y se buida á lo millor,
Y allá va á escape el mes viu
Que referma el pasaport…
(Prenint part en lo viajes
A vegades tots cuants son.)
L’alegria creix y aumenta
Conforme el vi entra en lo cos,
Transformant á molts d’el rogle
En poetes y oradors!…
No faltant en estos casos
Qui puje dalt d’un piló
En un got ple en la ma esquerra
Y en la dreta el sorigot,
Y alli en valor y entusiasme
Fasa un discurs ó sermó
Proclamant les eccelencies
Sobre aquell caldo dijós
Que trastornant la javeta
De Noé, dins lo perol
D’aquell agüelo noucents
Mogué una revolució!…
¡Que rises y que jacota!
¡Que ocurrencies santo Dios!
¡Que mar d’aplausos y bravos
(…)