Bm-1569-6.6
Juan Reus denuntià en virtut del edicte que
un any ha que ell çentí dir de un Michel Mayol a la vinya de Galdent que ell
faria tres fexos de lenya y que los faria caminar per lo ayre fins a la villa y
ell cavalcaria ab ells, y que plantaria un molí sobre […] y que moliría com
si fora plantat en terra. Testes Nicholau Guells y Guillerm Mas y Steve Roig.
Y
mes que la muller del dit Mayol es anada a Mathia Clar, ferrer, suspirant. Y
ell ly a dit: que teniu treballs? Y ella dix: mes que traballs. Que de vespre
tinch star ab lo minyó al braç, que per poch que lo dex ve una çerp y se
ambulica per lo coll del dit minyó y si dic açó a mon marit y ell sen riu, y
açó li ha dit lo dit Clar… y també que altre cosa li ve en forma de lamp que
tota la casa claretia[1] y que ella diu certes oracions y aquella
claror sen va.
Joana
muller de Michel Mayol dix que ha cerca de nou anys que se casà ab dit son
marit, y ella stava ab son marit a Galdent, y quant hagué parit, sempre que
dexava lo minyó hont se vulla lo dexàs sempre li venia al dit minyó una gran
cerp que se posava sobre lo minyó, y ella veent que tant li durava determinà de
anarsen al molí de son pare, y tantost que fonch allí que dexava lo xich
tantost vehia la dita cerp y moltes vegades son marit ho veya y ella li deya
que la matàs a la serp y ell sen reya, y li contà dit son marit que ell sebia
un home que se era donat al dimoni per set anys y set dies, y que los set dies
stigué a la yglèsia y que no li hauria fet dany algú y que los set anys sempre
li va derrer y sempre ell demanava a ella si veya res y ella le deya que no
veya cosa alguna. Y aprés ella se volgué mudar en la villa y tantost que foch
mudada no va veure may serp pero sentia gran remor per la casa com a cadenas
rossegades, y lo marit ia ere en casa y gran remor per les taulades, y lo
minyonet qui a les hores tenia tres anys li dix: ma mare quan vos noy ereu un
home per aquell forat de taulada me ha cridat y me ha dit quem donarà figues y
pa y quem poçarà dintre de una cisterna. Y un vespre, era cerca de mitia[2] nit, lo marit li dix: anau a
tancar la porta, y ella dix: no sebeu que tinch tant gran por. Y ell le forçà
quey anàs y en anar hi ella y va veure una gran ombra y diu ella: Sequentia
Sancti Evangelii scundum Ioannem. Alló caygué y sentí ella que rossegava per
terra com a cadenes, y ella entrà… y dix ho a son marit, lo qual dix que eren
bruxes, y ella dix: que son bruxes?, y ell dix: dones com sou vos. Y aprés may
pus ha sentit altre sino que sentia moltes vegades stant ella al lit ab son
marit li venia una cosa qui are era demunt ella, are en terra, y anava per casa
dient: zabuch, y ella sentia també a la taulada: Michell, y ella no tenia
forçes de cridar son marit, sino que quant ella ley contava ell deya que sou
vos que veiau açó… Y se recorda que un dia quant staven al moli de aygua son
marit a migtia[3]
nit una vegada dix que ysqués defora y veuria cabres sobre la taulada y ella
noy volgué exir. Y també li ha dit son marit que lo mal sperit sab totes les
orations que diem fora la que diuen quan alçen a Nostre Senyor.
Nicholau
Guell diu que ell no ley ha sentit dir a ell mateix lo dels tres fexos de
lenya, que ho ha sentit dir en una cavada a homens. No sab qui son, y ha sentit
dir que la muller deya que en casa çentien ramor.
Steve
Roig diu be ho ha entés a dir a gent pero no sab a qui y a ell nou ha sentit
dir, y també sentí a dir per aquí que la muller deya que sentia gran remor y
que tota la nit no podia dormir y ella ho ha dit en casa de ell. No sab res del
molí sobre un pi, y noy sab res mes del que ha dit.