(…)
P. Digas lu Para Nostru.
R. Para Nostru, que ses en lu Cel, sia santificat lu teu nom. Venghi a nusaltrus lu tou regn. Sia feta la tua voluntat, com en lu Cel axì en la Terra. Donanus avui lu pa nostru de cada dìa, y perdonanus lus nostrus peccats, axì com nusaltrus perdunem a lus nostrus enemics. No nus dexis caura en la tentaciò, ma llibranus de cada mal. Axì sigui.
P. Perquè lu Para Nostru es l’oraciò mes perfecta de totas?
R. Perquè l’ha cumposta Gesuchrist.
P. Que cunten lu Para Nostru?
R. Tot lu que pudem demanar, y esperar de Deû.
P. Qui oraciò solan aggiuñir lus Christians al Para nostru?
R. L’Ave Maria.
P. Digas L’Ave Maria.
R. Deû te Salvi Maria, plena de gracia, lu Señor es en tu: tu ses beneita entra totas las donas, y beneit es lu fruit de las entrañas tuas Gesus: Santa Maria, Mara de Deû prega per nusaltrus peccadors ara, y en la ora de la nostra mort. Axì sigui.
(…)
P. Quantas cosas son necessarias per fer una bona confessiò?
R. Sinc; la primera, examinar la cuncentia, i pensar lus peccats: la segona, tendra dulor verdader: la tercera, fer proposit firmissim de mai mes pecar: la quarta, confessar lus peccats, y rebrana del Confessor l’Assoluciò: la quinta, fer la penitencia, que’l Confessor diurà.
P. Que vol diura examen de cuncencia?
R. Vol diura cercar diligentement tots lus peccats que sa son comitits dapres de la ultima Confessiò ben feta.
P. Ab qual diligencia procurarem examinar lus peccats?
R. Ab la matexia diligencia que pusem en pensar a lus nostrus negocis mes importants.
P. Quantas cosas son necessarias per fer un examen diligent?
R. Duas: primera: damanar a Deû llum sufficienta per cunexiar lus peccats. Segona: entratrendasa un temps discret en cercar tots lus peccats que sa son comitits en pensamens, paraulas, obras y ommissions.
P. Qui per mancanzia de examen dexa algun peccat, sa cunfessa be?
R. No señor.
P. Que sa deu de fer daspres del examen de concencia?
R. Tenim de concebir, ab la esperanza del perdò de Deû Nostru Señor per lus merits de Gesuchrist un dolor verdader de lus nostrus peccats.
P. Que cosa es dolor?
R. Es un verdader desplayer, digustu, y arrapantiment de cor de aver offes a Deû.
P. Quantas especias y ha de dulor?
R. Duas: dolor de contriciò, y dolor de atriciò.
P. Que vol diura dolor de contriciò?
R. Vol diura arrepentirsa de cor de lus peccats per aver offes a Deû infinitament bò.
P. Que vol diura dolor de atriciò?
R. Vol diura arrepentirsa de aver offes a Deû per aver perdut lu Cel, o per aver merexiut l’infern, o per la malicia y bruteza del peccat.
P. De aquestus dos dulors qual es perfectu, y qual es imperfectu?
R. Lu dulor de contriciò es perfectu, y lu dulor de atriciò es imperfectu.
P. Per qual raò?
R. Per que lu dulor de contriciò mirant unicament a Deû, tè un motivu mes nobla y mes perfectu, y borra lus peccats ancara avant de la confessiò, sibbè y resti la obbligaciò de confessarlus daspres: lu dolor de atriciò mirant lu propri interès o per las penas eternas merexiudas, o per lus bens eternos perduts, tè un motivu menos perfectu y no borra lus peccats senza la confessiò.
(…)
