(…)
P. Si lo pare, ò mare es pobre, y no pot sustentarse ell sol, tenen obligació los fills de sustentarlos?
R. Esta obligació tenen, quant ells se veuhen ab possibilitat,
195 Estan obligats los fills â socorrer las necessitats espirituals, y corporals de sos pares, sempre que pugan; y aixi pecan mortalment los fills, que vehent sos pares en lo article de la mort, no solicitan de que se confessen, y rebien los Sagraments; tambè si dilatan molt á cumplir los llegats pios que han deixat sos pares, puix pot ser que per sa causa estigan detinguts al Purgatori. Tambè pecan mortalment si vehentlos pobres, y necessitats, los negan lo sustento corporal, perque han de treballar los fills per sustentar los pares, si de altre modo, per falta de medis, no poguessen. Pecan també si estant malalts, ò en la preso, nols visitan; aixi mateix pecan los fills, que vehentse honrats y richs, y vehent que sos pares son pobres, se donan à menos de ser fills de tals pares, y los giran la cara, y desprecian, tranctantlos ab imperi, y superbia; accions son estas índignas de un fill Christià: Y queden ben desenganyats, y ensenyats los fills; que de la manera que tractarán à sos pares, serán tractats de sos fills, quant ne tíngan: com ho volgué manifestar Déu Nostre Senyor ab un cas raro, que refereix lo Docte Bernardino de Bustis.
196 En certa part hi hagué un fill, tant cruel, y poch piados ab son propri pare, que arribà a posarlo en un estable, perque en ell se moris de fam, y fret; procurant ell à regalarse molt. Aquest mal fill, que era casat; tenia un fill de edat de dos anys; sen anà la criatura un dia al estable, ahont estava son Avi; lo qual prenentlo en sas mans, comensà á queixarse ab ell de la manera quel tractava son pare; lo minyô anà a son Pare, y li diguè, que li donás alguna cosa per cobrir à son Avi; y vehent que no feya cas del que li deya, comensà à plorar lo fill, y prenent un ganivet, feu com si volia degollarse. Diguè â las horas lo pare als criats, que li donassen una manta de cavall, la prenguè lo minyo, doná un cap à son pare, y lo altre al criat, fent com si la volia partir; y vehent assò son Pare, digué, fill que es lo que pretens? Respongué la criatura, vull partir la manta, y la una part será per cobrir à vostre pare, y la altra la guardaré per quant seréu vell, que vos posaré al estable, y ab ella vos cobriré. La criatura (diu lo Autor) que no tenia sino dos anys, y en esta edat no podia naturalment obrar de esta manera, sino que fou avis del Cel, perque aquell mal fill tractas be á son pare, com tenia obligació, sino volia ser tractat mal de son propri fill: aixi ho entengue ell, trague luego â son pare del estable, y cumpli à la obligació de fill que tenia de sustentar al pare.
197 Pero es cosa llastimosa veurer lo que passa en molts fills, y fillas, que no cuydan de sustentar als pobres pares quant tenen necessitat: los pares comunament fan mes del que poden per alimentar als fills, y un basta per molts; y lo que mes es, una pobre viuda, bastarà per alimentar ab son treball à molts fills, y fillas, y molts fills no son suficients per socorrer á un pobre pare, y mare. Qual serâ la causa? Sino que los fills, y fillas se descuyden, del amor que han de tenir als pares, y cegos de la codicia, y interés, procuran solament traurer tot lo que poden de sos pares, y despres que los han deixat pobres, y que no tenen mes que traurer de ells, los desprecian, y non fan cas, com se veurà ab esta similitut.
198 Cosa digna de reparar es, veurer lo aprecio, y estimació ques fa de una taronja, quant esta en taula, per lo regalo, y utilitat que de ella se espera; pero que succeheix? Que despres de haver tret de ella tota la substancia, y vehent que ja no es de ningun profit, se la trauhen del devant, y la llançan entre las ìnmundicias. O vil ingratitut dels mals fills! quant esperan dels pares alguna utilitat, ó interès, manifestan fer de ells estimació, y aprecio, y luego que han tret de sos pares tota la substancia, y tot lo que pretenen, ja no fan cas de ells, los desprecian, y sels trauhen del devant. Aprenguian puix los fills à fer tot aprecio, y estimació de sos pares, sia sens lo propri interés, que obrant desta manera, cumpliràn â la obligaciò que tenen de alimentar, y sustentar als pares en las necessitats.
