En lo stiu móntan los bestiars de la França y dels abitadors dels dits comtats en tan gran nombre, que stan totes les navals poblades dels guardians dels dits bestiars, fahent en la nit molts fochs y entre ells sonant molts instruments de música pastoril, com són albays, dolzaines, nesarts, flautas y, en los francesos, alguns rebaquets, que ells acostúman sonar de diferent to de la música catalana.
Y entre los de un regne y altre pàssan moltes converçacions y se fan moltas visitas, perquè los guardians dels bestiars catalans també són de nació francesa, y los demés són aquitans; perquè la complecció de la nació catalana no se és poguda may conduhir ni inclinar en obres servils ni villanescas, ans bé, dels que los castellans anomènan vilans, ells anomènan pagesos, y són de tant punt y honra molts de ells, que per ella competèxan ab qualsevol cavaller català; per pobres que sían, per lo que toca a la honra, [competeixen] ab qualsevol senyor de títol, per poderós que sia.
Y així, essent los guardians catalans de nació francesa, com los dels bestiars francesos, ab curiositat, com tots los bestiars dels dos regnes són pujats en dites montanyes, se visítan per saber, los uns dels altres, lo ésser de llurs parents y de llurs cases.
Y molts anys, los majorals de les remades dels bestiars que són en dites cordilleras, en la vespre de Sant Joan de juny se’n pújan en lo més alt de la montanya de Canigó, que és en lo mitg de les predites dos grans cordilleres, y de allí míran los fochs fan los llurs pastors en les llurs jaces, faent-los ells també foch per senyalar-los com los estan mirant de dita gran montanya; de la qual, no tant solament descòbran los fochs fan la dita vespra los pobles rossellonesos, confletans y çardans, més encara descobren los dels catalans y francesos.
Y com se seguís que en lo any 1466 de la Nativitat del Senyor, estant dits majorals, la nit de Sant Joan de juny, en dita gran montanya, fahent los fochs y alegrias acostumades, y mirant los fochs fèyan los pobles catalans y francesos mirant també las profundas valls dels cerdans, confletans y rosellonesos, en les quals no·s vehia ningun foch, representant en ellas una tan gran tristor, que moguts los majorals de la Corbera, Fenolleda, Capsir, Donasà, Sant, foxenchs, urgellesos, empurians, ab gran solicitut demanaren als majorals dels rossellonesos, confletans i cerdans, la causa per què no·s feyen los fochs acostumats de fer-se en aquella nit en llurs pobles. La qual demanda mogué als majorals dels rosellonesos a llastimar-se, y ab cara molt trista y veu molt dolorida, a comptar-los lo que de sos pares y antepasats havían oyit. Y perquè millor ho poguessen enténdrer, pregaren al més vell de tots los majorals, que de moltas cosas se recordava, volgués comptar lo que ab tanta instància los era estat demanat; y així, estant ab gran atenció, comensà a comptar-los com aprés que los rosellonesos, dins la llur principal vila de Perpinyà, aguessen estat gran temps asitiats sense ésser secorreguts de llur propi rey y natural senyor havent acabat de menjar los aliments necessaris per a la vida humana foren forçats a menjar fins los animals bruts com caballs y cans, y altres molt més odiosos com són los gats y ratas; y alguna mare tingué de sustentar ab la carn del fill mort altre fill que li restava.
Y de necessitat se agueren de donar y posar debaix lo domini del regne dels francesos, y com la llur antiga nació fos dels vertaders espanyols y de la nació goda, no podent suportar ésser governats per nació estranya, en aquella nit, en la qual ells, en altre temps, fèyan tantes alegrias ab molts fochs y balls; y en lo matí de dita festa de San Joan, que acostumava’s, lo llur jovent, armar-se de molta manera de armes, fahent tantes enremades, ab les quals representàvan la milícia antiga de sos predecessors, ara era tot tristor y dol.
Y com en lo any 1496, essent en la matexa nit en la predita gran montanya de Canigó, y mirasen los fochs dels regnes de Catalunya y Fransa, y aprés també mirasen totes les tres valls de Roselló, Conflent y Cerdanya, totes clarejants dels grans fochs que tots los habitants fèhian en totes les llurs habitacions; y sentint-se los trons de una infinitat de artilleria, musqueteria y arcabusaria que fèhian retronar les predites valls y montanyes; y se vehessen per l’ayre de dites valls volar una infinitat de cohets, spantats tots los pastors y guardians que éran en dita montanya, tement que les poblacions de dites valls, per la mala voluntat francesa, no·s cremassen, acordaren entre ells de trametre algú dels majorals en los primers pobles vehins de la dita montanya, y enténdrer la causa de aquella novedat de fochs; y lo més gallart y desinvolt del majorals confletans, prenent la capa al coll y lo gaitato en la mà, llansant los esclops dels peus, ab gran correguda comensà a baxar de la dita montanya fins ahont comensa la rivera de Lentula, que vuy se anomena Llentillà, y arribat a Jóch, entengué de l’il·lustre baró, qui és de la antiga casa de Perapertusa, la gran alegria dels rossellonesos per ésser tornats debax la protecció dels sereníssims reis d’Aragó, llur natural senyor, y exits de la subgecció dels francesos.
Y tornant lo majoral a la montanya, manifestant a sos companyons la causa de aquells fochs y alegries de las dites valls, fonch tant lo contento dels majorals dels Rosselló que, fetes primer les gràcies a nostre Déu y Senyor ab un cant semblant del Te Deum Laudamus, etcètera, responent-li tots los altres majorals ab lo so de llurs instruments pastorils, amostraren lo contento y alegria que tenían de tal jornada; y acabat de fer les gràcies comensaren los llurs balls a l’entorn dels fochs que, per ésser ells tan grans, ab la altitut de la dita montanya aparia als habitans de aquestes valls que aquell foch arrivava al cel. (…)
