Bme-1891-1
CUNSECUENCIES D’UN FREXURAT
Un hòmu va enviar un etlòt
e un budegó perque li cumprás une recsió de frexurad. S’etlòt va pertir totdune
molt cuntent y quentant, y exí qu’el va hever cumprad, li va dunar s’humurade
de menjarsel pés quemí. En prèn un tròs y trubenló bò, de tròs en tròs va
erribá e quebarsel tot, no quedantí mes qu’es suc. Cuant va vêurer que no ni
hevíe mes sen va recurdar des qui li hevíe fet fér es misatje y va dir:
—¡Si
que l’he féte bòne! ¿Qué me dirá are
equell hòmu?
Cumènse e rumiar quine
mentide li embuliqueríe. Jo no estig—deye, méntres seguie es quemí,—perque me
canti une petenère sense petates duent es cumpas demunt se meue esquene.
Y cuant va erribar e se
séue presèncie va fer vêurer que plurave y que enave cox.
—¿Que’s què tens? ¿què
t’ha susseit?—li va preguntar equell.
—Què
ténc de tenir, ¡eh, eh, eh, eh!
—Digues deveres, que ténc gane; y fa mes de dues hores que t’esper.
—He queigud, ¡eh, eh, eh,
eh!
—No u trop estrañ. Has
curregut tant per venir que ja tu pudríes pensar que queuríes.
—Però no es essò tot.
—Ydô,
¿qué’s estad?
—No ni hevíe cap de
tepat…
—¡No te deman essô: ¿que
t’ha susseit mes?
—¡No señó, no; no y
turneré més!…
—¡Si
no mu dius totdune et mat!
—Supusat mu demane en tante dulsure, jo li espliquerè. He trupissad, s’olle y tot ha enat ellan mitx y no he pegud erreplegar més qu’es suc…
—¿Com
pôt esser essô, ¿respôn?
—Jo li diré… com i hevíe per ellá molts de côduls y têrre, es trôssus s’han enfuñad y no els é pegut trèurer. No en faxi quebal, si per dins s’olle y trobe côlque poc de tèrre y côlque cudulêt.
Equell
homu va pêndrer côm une brome ses reons de s’etlot; va fer sopes d’un trôs de
pa y va dinar trenquilement.
Gambe.