Gaspar de Verí: Elogi de Ramon Llull

Bm-1502b-2

                  Gaspar de Verí á la joya en
orde quart. Per introducció de la obra á honor del irrefragable 

                                  Dr. Mestre
Ramon ab set cobles sparces recità la visió sequent.

 

Meditant jo/del gran Ramon escriure

Quant digne es vui/d’ essér laudificat,

Cent parts de mil/no trobí la mitat

En dir bastants/d’ aquell l’ excellent viure.

D’ hon se causá/en mi un flac concepte

Que desistí/de mes specular

Vist qu’ hem sentí/del tot afreturar

D’ els documents/qui l’ han fet tan accepte.

  

Mes contemplant/anit l’ humil figura

Del qui per nos/pres mort y passió

Estant retret/viu una vissió

Qui ‘m feu senyál/d’ humanal statura.

Lo seu vestit/era de porpre blanca,

Y devant mí/fau lo posentement,

Vociferant/qui ‘m dix mol suaument:

—«Fill, no t’ espants/mirém ab cara franca.

 

»Jo som Lobét/nodrit de la doctrina

»Del malorquí/tan poch que venerau,

»Vingút assí/ahon vos oblidau

»Ab metres dir/la sua disciplina.

»Es dels prudents/aquest la gran lacuna

»Y de virtuts/un pou molt abundós,

»Es dels infels/stat perniciós

»Y defensór/de nostra ley comuna.

  

Ram on se cull/de flors molta natura,

»L’ ull
qui preveu/en evitar lo mal,

»Segura mar/qui en lo temporal

»Lo navegant/eximeix de presura.

»Rosa suau/als doctes qui refrega,

»Pom redolent/de un saber infús,

»Capsa d’ unguents/on no ha res confús,

» Aygua de font/qui los provectes rega.

  

»Es ell dels cegs/lo ferm bastó qu’ ils
guia,

»Es ell or fí/d’ aquell molt apurat,

»Es ell camí/del regne per optat,

»Es ell… y pas/de la perfecta via.

»En ell se veu/deliten las nou muses,

»En ell las arts/han fet impressió,

»En ell los flachs/reben sa curació,

»En ell ha mel:/gústala, nou recuses.

  

»Scriu d’ aquest/ingeniós astrolech,

»Gran philosoph/y aprovat doctor;

»No rest demá/per tu ferlí honór

»Ell ho mereix/molt excellent theolech.

»No ‘t faltarà/materia perque digues,

»Per totas parts/loar poras aquell,

»Sols pren de mí/aquest petit cartell

»Del qual treurás/per molt que tu scrigues.»

                                                                        (…)