Bme-1921-2.1
Conten uns paperots veys y antics que qui sab d’on surten, qu’una vegada
—era en temps en que ses gloses y cansóns anaven a la baldó— hi havía escampats
per s’Illa uns quants glosadors de cap de brot qu’anaven contrapuntant y guerra
a qui pot, per veure qui ho feia millô. Un d’ells, segú es qui creia fer ho més
bé, va passar-se pes cap de defiar an’etz altres; fent corre sa veu de que un
día donat se trobassin tots dalt sa[1] montanya del Toro, per
provar-se. N’hi van compereixe de tots es pobles i es pot dir que representant
casi tots es oficis. De tot lo que van cantar aquells bons glosadors, en honor
de la Mare de
deu del Toro, aquí davall va una mostra. Lo demés se deu ve perdut, perque
aquells papers estaven molt esquinxats:
Glosador I
Glosadors, fís de la terra,
Per nostra Verge cantau:
Sonadors: que’s qu’esperau
Per trempar bé sa guiterra?
Que
comenci, en nom de Deu,
Qui a glosâ avesat está
Qu’es més jove cantará
Darrer, si no li sap greu.
Glosador II
Per
corona li daría
Una dotzena d’estrelles;
Per contâ ses merevelles
Veu de rossenyol voldría.
Glosador III
Amunt
teniu vostra casa,
Qui os vol veure ha de pujâ;
No’n sap greu muntâ sa costa
Per purer-vós contemplâ.
Glosador IV
Vestit
blanc i blau mantell
Per Vos, amb gust teixiría;
Perque lluin com joiell,
Raigs de sol hi mesclaría.
Glosador V
Si Vos
sabates voleu
Les faré d’un tros de lluna,
Y començaré tot d’una
Perque, Verge, no espereu.
Glosador VI
Vus duc
unes floreretes
Per enremar vostro altar;
Son fetes de copinyetes
Y caragols de la mar.
Glosador VII
Oh Mare
de Deu del Toro!
Reina d’aquest’ illa sou
Desde que no porta‘l jou
Que la subjectava‘l moro.
Glosador VIII
Marineret
que som jo,
En mals dies l’he invocada,
Y Ella com mare estimada
Ha aturat es vent y es tró.
Glosador IX
Per sa
gloria de María,
També amb voltros vui cantar:
Tots es peixos de la mar
Jo per Ella agafaría.
Glosador X
Perque
som pobre, molt pobre,
No mes vus puc demanâ,
Que a sa casa, ont res hi sobre
Mai hi falti un tros de pa.
Glosador XI
Jo una
glosa li faré
D’un roser de roses fines[2],
Li posaré clavellines
Y floretes d’amel·lê.
Glosador XII
Un goig
li vui oferî
Tot fet d’herba remeyera,
Qu’ he cuit de sa vorera,
Camamil·la y romaní.
Glosador XIII
La meua
vinya y ses tanques
Son per Vos si‘lze voleu;
Així de fruita‘n tindreu
Que vus don abres i branques.
Glosador XIV
Si voleu
que vus ho digui,
Poca cosa li heu donat;
Qu ‘es mereix l’inmensitat
Amb tot lo que dins estigui.
(…)