Batlle e vós En Pere Ferrer: Vostra lletra he rebuda, a la qual vos responc que si tot lo món se sabia salvar, jo no vull que un gra de blat ne de civada ne de nenguna natura isca del castell ne es toc per res als graners. E vós, batlle, haveu fet mal, que així com jo us havia fet jurar, no l’haveu mesurat tot; mesurau-lo de continent, e sia escrit e sàpie-u jo de continent, e no en fàlega un gra com jo hi siré. Si no hi ha calaixos per mudar, buidau un calaix, e puixs, mesurant, umpliu.
Jo he donat a En Croanyes dotze lliures e aprés cinquanta florins de moneda, e li daré tant dinés, mentre que blat s’hi haja. Així que (a raó de deu sous, així com vós e jo parlam, al graner així com s’ix; e lo mestall a set sous, e totes les civades unes ab altres a quatre sous), contau què puja, e escriviu-me’n per si faça compliment a la paga. Esforçau-vos bé; com acabarem de pagar, sereu-ne avisats perquè hi siau.
E no pus, sinó que trametau tantost les jornades que trametés lo forn d’aquest any, que no el me volen contar sinó a dotze sous cortera e prindan-lo a ço que a les jornades se valia a la plaça.
Ací plou ara fort; crec que, Déus volent, si es farà aquí.
No dic pus. Escrita de mà mia, en Barcelona, a vint e u de març.
Guillem Ramon Ça-Plana, veguer de Barcelona.
Als amats lo batlle e En Pere Ferrer, de Tous.