Bm-1700*a-2.1
“Jau, cusses, vet-lo-t
aquí!
Apretau! Hala, Vallaca!
Ara ès dins aquest claper!
Ara ès dins aquella mata!
Jas, Llesta! Jas,
Falaguera!
Jas, Mossona! Jas,
Gallarda!
Hala, cusses, daçau-ló!
Un coní ès com una cabra”.
Així, per devertiment,
un caçador s’esbravava,
per veure córrer es seus
cans,
ja que no havia duit caça.
Es cans, corrent com uns
locos,
no se planyien ses cames;
per entre mates i roques,
tot ho miren i repassen.
I tant que, cansats i
morts,
es caçador los diu: “Basta!
¿No
veis que no hi ha coní,
no
hi ha llebre, no hi ha raves?”
Així
diu es caçador,
quan
per una enramada
los
surt corrent una llebre
que
alça sa pols per on passa.
“Ara
sí que va de veres!”,
es
caçador prest exclama.
“Una
llebre ès, jo dic ver.
Creis
que vos engan encara?
Que
no la veis, que pareix
un
llamp en lo prest que passa?”
Però aquells el s’escolten
just com si fossin de marbre.
Qui sense ningun profit
sol mentir cada paraula,
quan
digui la veritat,
no
l’han d’enviar en hora mala?