(…)
Car comuna natura és de fembra malament celar e cobrir les coses secretes. De açò parla e diu Macrobius en lo libre de sompni de Cipió, que hun infant romà per nom Papirius una veguada, anant ab lo pare, entrà en la senadoria ho consell dels savis romans, on un consell molt secret fo agut, lo qual no s covenia a algun revelar ne descobrir sots pena de perdre lo cap. E com Papirius fos tornat a casa e la mare li demanas d’on venia ne hon era anat, respòs l’infant que ell era entrat en lo consell dels senadors ab son pare, e la mare li dix que en quals coses los promens ancians feren en lo consell. A la qual lo fill respòs: “No és cosa leguda de dir ço que sots pena de perdre lo cap és establit per los consels que no sia descubert.” En la fembra pus cobejosa que d’abans de hoyr lo secret e el callament de l’infant, e quant per prechs, quant per menaçes, quant per espaordiments, ella desigant per diverses coses enclinar lo coratge de l’infant, aytant com poch lo feria, e com en axí per poch fos molt fellona e moguda contra l’infant, ell pres consell en si mateix de leu monçonegua per ço que escapàs a la pena, e ella que ho tingués secret: “Devets, donchs, saber”, dix ell, “que en lo consell és feyt e hordonat si és millor que un baró haia dues mulers o que una sia maridada a molts.” E com ella agués hoyt açò e lo fill la agués amonestada que a negun no digués lo secret, aquella mantinent en secret ho recomtà a totes les matrones ho dones ancianes. E entant fo feyt que totes les fembres romanes agueren aquest secret axí com a publich. Aprés hun dia avant totes corregueren a la senadoria e al consell pregants aquells que una majorment fos ajustada a dos barons que no dues a un. Los senadors se maravellaren fort qual era aquella destemprança de fembres ne que volia dir aquesta demanda, e que no era de pocha cosa a maravella. Car ells havien d’aquella oradura no poca temor que era linyada desvergonya. Adoncs l’infant Papirius entrà en lo consell e dix que ell, per temor de sa mare, qui l menaçava a mort, havia trobada aquesta monçonegua per ço que l secret del consell no pogués esser publicat. Adonchs los senadors loaren molt l’enginy de l’infant e establiren que negun infant d’aquí avant no se n’ardís de venir ab lurs pares al consell sinó solament Papirius, lo qual volgueren que tots temps fos en lo consell.
