Bm-1885b-2.1
(…)
Pertot me vull[1]
passetjà,
perquè no fris.
Som guapo com un narcís,
encantadó.
Sé cert que faré furó,
y fora embulls.
Las donas perdran els ulls
de mirar-mé
y no estaran a ple
fins que los parl
derramant tota la sal
y es salero.
Y si les toch es pandero
y las fas ballà,
en plet n’i hauran de posà.
Fent gran renou
vetx que jo seré el bou
de aquella jent.
Ja seré ben deligent
an el trià
la
més guapa qu·hey haurà,
com un confit,
que
me tenga molt bon pit
y
condicions
per
tení mols d’infantons,
just
xerefins.
Ja tench es cap ple de grins,
és per demés
si no tench jens d’interés
en ser bañut.
Per ser un poch agut
no hem vuy casà
Sols lograria està
més malament.
Ab axò jo no hey consent
ni vull tal cosa.
Quin fex tan gros que·s posa
un que se casa.
Ha de fer massa s’asa
sense ser-hó,
no me cap dins el sarró
tant de sufrí,
una cosa qu·és pe mi
trebay sercat,
viure més desesperat
qu·un dimoni.
Jo no vull matrimoni
a dins ca meva.
Pensant-i bé, me lleva
tota s’idea:
per tení sa monea
sempre cou-cou…
Un curt de vista no vou
es seu naufratx.
O si úmplan es gavatx
fent de la bona
cuant és infael la dona,
bona seria.
Veure’m en sa xeremia
demunt el cap,
com un cavall desbocat
cercant trebay.
Y que me digués «papay»
un fill estern,
bé de cap a dins l’infern
me tiraria
si heu sabés, y seria
un condemnat
per tota una eternidat…
Vull esser el gall…!!!
Serà precís que jo call
per acabà.
Doblés sols jo vull sercà
per tot arreu,
ja
que d’aquest món 1a creu
fins
are duch.
Casi casi ja m’esbuch,
o santa Elena!,
perquè no tench empena
a demunt mi.
Perdó vos deman aquí.
Que hem perdonau?
Jo ja sé jugà es dau
en aquest món,
y a tots voltros vos perdon
de bon amó.
S’entén, si feis es favó
mitx a la llosca
d’afluxà la mosca,
qu·heu necessit…!
No quedarà destruït
cap de los tants,
si me dóna cuatra cans
de los més grossos;
o, si no vol fe trossos,
per jenerós,
y una pessa de dos
d’aquellas blancas
tira de malas retrancas
dins
mon bossot,
diré
qu·és un bon al·lot,
que
visca sa,
que
Déu l’ha de pagà
perquè
heu marex.
Y
si colcú s’atrevex,
per
ser maco,
a
dar-me un petraco
des
grochs petits,
mil
besadas ab pesichs
li
tench de da.
Are
ja no puch parlà;
dispensau-mé
aquest bugat,
que
a tots vos besa la mà
un pobre desgraciat.
[1] Corregim vul.