La rebelió de Portugal ¿no fou principalment promoguda, per volguer fundir les corts portugueses en les castellanes, per esser tots los empleats castellans y per gobernar aquet reyalme desde Madrit? Podía encar fer alguna cosa la vireyna, sense que fos aprobada pel Compte-Duch? No negaré que ‘ls portuguesos s’ aprofitesen de la guerra de Catalunya, més jamay haguesen prés tal determini sino s’ els hagués volgut traurer l’ autonomía. L’uniformisme no s’ implantá fins al temps de Felip V. Catalunya que sempre ha defensat les causes justes, considerán que més dret tenía á la corona d’ Espanya l’ Arxiduch Carles d’ Austria ‘s declará partidari d’aquet princep, més abandonada per les potencies després del famós tractat d’ Utrech, tingué que socumbir després d’ heroica resistencia, perqué abocaren á nostra terra tots els exercits espanyols i francesos. Més quan Barcelona capitulá, lo rey butxí jurá guardar nostres furs, pró tan prompte dentrá á la ciutat, maná edificar la ciutadela per poguer dominar mellor á la població, ens privá de portar armes, fins els ganivets per tallá ‘l pá, á la taula habíen d’ estar
fermats. A l’ América no hi podíam anar á comerciar; no’ns deixá ni un dels drets qu’ avans teníam: l’ uniformisme estaba fet, tots ens habíam de regir per les lleys de Castella. Ja tením l’ uniformisme y desde les hores no ‘s troba cap época gloriosa sino qu’ ens hem anat esfonsan més y més al precipici. Dich mal, una sola sen troba qu ‘es precisament cuan l’ estat espanyol faltat de govern central tingué que defensar cada regió son propi territori del exercits napoleonichs que ‘ls ministres de Carles IV en la seua funesta política l’ estat espanyol els habian entregat. Catalunya tan sols en los somatens doná mort á prop de 200.000 francesos més de la mitat dels qu’á Espanya muriren y’l Bruch, Figueres y Girona son fets que ben clar demostran l’ heroisme y patriotisme dels catalans.
Ja veyent qui ‘n te la culpa del vergonyós estat en qu’ Espanya ‘s trobe, aixó no hi fá qu’ els periódichs madrilenys, aquells periódichs que no miren en falsificar els fets cuan els fets no diuen lo qu’ ells els convé que diguen, ens la donguen als catalans, dientnos que per nosaltres no te Espanya á Portugal, á Gibraltar y fins l’ imperi colonial darrerament perdut á nosaltres era degut. Ja so dit los motius de rebelió que Portugal tenía, y en cuan á Gibraltar ¿perqué feren aquell vergonyós tractat d’ Utrech en que per implantar als Borbons donaren aquella plassa als Inglesos? Y á Cuba, Puerto-Rico y Filipines ¿perqué no feyan lo que fá Inglaterra cuan una colonia té condicions per regirse sola; perque no ‘ls donaben l’ autonomia al seu degut temps? Lo volguer gobernar payrós en les mateixes lleys es com s’ ha dit molt bé, lo matexque si ‘s volgués fer vestir tothom untrajo de la mateixa mida qu’ á uns els vendría gran, á altres petit y á ningú aniríe bé. No vull dir que no hi haigen influit altres causes, més cuan un poble veu que no sols pot regirse per si mateix sino que ‘ls gobernants que l’ hi envíen no fan més qu’ esplotarlo, aprofite cualsevol circunstancia per rebelarse, y circustancies á la vida dels estats jamay n’hi falte.
Catalans. Ja veyeu pel breu resúm histórich que so fet quina es la causa de nostres desventures, qu’ aixó no pot anar, per tot arreu se sen dir; més cuan vé l’ ocasió son molts los fills de la terra que concient ó inconcientment apoyen als cacichs que son les columnes sobre qui descansa lo centralisme. Hora es ja que veigém clar, y reunits tots sota ‘ls plechs de la bandera de les cuatre barres y seguir als postols de la sana doctrina que fá pochs jorns á Almenar vingueren á predicar, cridéu en alta veu.
Aquet es nostre capitá
Aquesta es nostra bandera
¡A les armes catalans!
Qu’ ens han declarat la guerra.
JASCINTO JOSA
Castelló Farfanya Febrer de 1902.
