(…)
Pocas vegadas haurà donat la vila de Os demostracions iguals de contento com en esta ocasió. Las continuas aclamacions, la pressa y solicitud ab què a porfia se empenyaba tot lo poble y forasters a ocupar una y altra vanda del camí per ahon devian passar sos señors, casi impedint lo pas junt ab un no sé què de júbilo extrahordinari, que·s traslluhia en totas las caras, donaba bé a enténdrer lo verdader consol y senzill affecte de què estaban enterament possehits los cors. Se desvenesquè finalment lo concurs, retirant-se tots a sas casas a dinar mes no cessaren per això los divertiments, continuant-los las música y balls fent ressonar las casas que visitaban, ab la suavitat dels instruments y dos trompas de joves donzellas capitanejadas de la serietat y expedició de una respectable mare de família respectiva, ab la delicadeza de sas veus: deligència, que acontentant a tots los sentits los privaba de la enveja, que podian tenir a las plausibles satisfaccions que lograba lo gust de las taulas aquell rato.
Plegadas estas, quedà lloch per recobrar un tant la pèrdua de la passada nit, ja que fins a hora competent, nos determinà divertir lo públich ab la representació y estudiadas mudanzas del ball que deyan de «Santa Fe». Com eix dia apareixia tot del señor president que havia celebrat, se disposà lo lloch per la representació davant la casa de Morell. Lo concurs de espectadors fou semblat al del dia antecedent, o major per las bellas esperanças que tenian formadas tots los del bulliciós de la representació.
No·m vull entretenir ara en descriure per menut las bellas circunstàncias y especialitats de aquest ball: bastia dir que se executà admirablement que los representants buydaren sos papers a las mil maravellas, singularment un estudiant o sagristà, un hermità y un diable, que ab los sus graciosos feyan obrir un palm de boca a la senzilla gent, al pas que admiraba als entesos la puntualitat y acert ab qué desempenyaban sos oficis y figuras que havian volgut revestir-se. Verdaderament meresqué la universal aprovació quedant tot lo concurs ab una espècie de resentiment de què se acabàs tant prestessent aixís que durà bastant.
Se passà lo demés de la tarde ab los divertiments que oferian a la plassa los balls comuns del pahís; que foren en tan gran número com ho significa lo grandíssim y exhorbitat de sellonets y ventalls que·s despetxaren, y ab què se demostraban ufanas las balladoras: bé que anaren ells ab tal ordre, quietud y alegria, que bé podem dir se falsifica aquell adagi, que·ns volgué véndrer un poeta en semblants festas de dedicació de iglésia nova en la capital de la província: «Fiesta de San Miguel, bayle del diablo»; ja que en Os no fan pas de eixa manera.
La nit obligà a separar los balls y luego començà lo fogater sos lluhiments de la mateixa, y ab lo mateix ordre y abundància de fochs que en la antecedent, diferenciant-se sols en lo punt final, que si en la nit passada fou de un moro, en esta de una gallarda señora, armat son costat ab la arma més pròpia del sexo, la filosa. Notarem tanmateix alguns, o criticaren la idea del fogater: «señora y filosa? no són cosas que convinguian en estos temps; això·s deixa per las criadas, per las majordonas dels rectors o per las despreciadas donetas; mes per las señoras? O què disbarat!».
Allà en temps de Marràs, si que·ns contan que las señoras més principals, las princesas, las mullers y fills dels emperadors com de un Augusto César feyan alarde de ser bonas filadoras; però ara no és aixís, eix empleo és la destrucció y abatiment de la señoria. Las almoadillas y primorosos treballs han succehit a aquella brossa; ab assò las donas señoras se ocupant més dignament estalviant la molta saliva que devian emplear en aquell exercici ab no poch detriment de la salut y de las botas; si és que beguessen vi las señoras antiguas; per lo menos de las romanas ho negan los historiadors. Fos lo que fos, ell és cert que·l fogater donà a entèndrer que havia entès eixas críticas o murmuracions; y aixís lo que primer cremà fou la filosa, acció que umplí de contento a las madamas que miraban o de regull, o com a trate inútil a aquell en la señora. Ella se cremà enterament, sobre que feren alguns conceptes los ociosos. Uns deian: «mira lo foch que ocultaba, no apareixentho»; altres maliciosos asseguraban, que sols se habia cremat la señora, no faltant un atrevit que cridàs: «Aixís fossen totas!».
Concluits eixos divertiments se retirà tothom a sas casas a consumir lo resíduo del peix y pèndrer ànimo per los balls de la plassa, saraus, serenatas y demés bullas en què se havia de emplear gran part de la nit; com ho significaren a poch rato algunas coblas de músicas diferents que trempant (com acostuman y enfadan) donaren avís al públich de eixas ideas.
