CAP[ÍTOL] 24. Affirma la divina providència y pinta Job peccats dels mals hòm[ens] y la desdicha d’ells.
¿Com, segons vosaltres, Déu omnipotent conex les coses inferiors y subjectes a temps, si los que més lo conexen no veuhen tinga conte ab lo temps? Troben-se mals hòmens que lleven les fites, qui furten ganado y li donen pastura, qui llànçan a bastonades lo ase dels pobils, qui prenen per seguretat y peñora lo bou de la viuda, qui perseguexen los pobres per les carreres, de manera que han de viure en amagatalls tots quants són indefesos y necessitats. Veu-los com a feréstechs àsens y bèsties feres que ixen en lo desert a fer son offici, attalayant y cercant la casa y robo, los quals viuhen de furts y rapines y sustenten sos fills. En lo camp ceguen lo govern y sustentació del pobre, y en la viñya y seller que no·s d’ells veremen. Los perversos y mals fan que·l despullat velle tota la nit sens vestidura y estiga nu sens roba al temps del fret, y que·s ba[n]yen los hòmens per les muntañyes en la pluja y no tenint altre socorro hajen de retraure’s en cavernes y coves. Roben al orfe lo que aprés de la persequutió li restava, y prenen fent sobres en peñora la roba dels pobres, y forcen-lo a què vaja nu, sens vestidura, y destruïts y fets miserables han de spigolar per a viure. En les almàçeres de aquells los pobres trauhen lo oli y en los trulls de aquells calciguen la verema, y no·ls donen encara una set de aygua. Los ciutadans y [los] que habiten en les viles donen crits y lo cor dels afligits crida.
Les quals coses lleges y dañoses iamay les donà Déu ni offerí als hòmens, mas estos tals són fets inobedients contra la lley y contra Déu, y ni conexen los manaments de Aquell ni en les sendes dels seus preceptes reposen. De gran matí lo matador se lleva y mata al indefès y pobre, y en la nit fa lo que el lladre. Los ulls del adúlter aguayten la vesprada y diu entre si: «No·m devisarà ull estrany» y rebossa’s la cara. Derroquen y foraden les cases en la nit, que de dia señalaren, y fugen totalment de la llum. A tots estos és tan enujosa la alba y claror del matí com les tenebres espesses de la mort. Si algú coneix aquells llavòs se alteren mortalment.
Cada hu de aquells se retrau y amaga per llochs humids y en les parts que habiten; són mal (…) en la terra y no travessen ni giren per camí real; y axí com la terra calenta y lo ardor del sol regalen la neu y aygües gelades, axí la fossa consumix als semblants peccadors. Lo piadós amich de semblant home se oblida; reposa allí sens pena fet dols manteniment als vèrmens y ninguna memòria de aquell resta, y la maldad y peccat de aquell és rompuda com lo arbre que·l temporal partix y esquexa. El que a la muller stèril afflig perquè no pària y no féu bé nengú a la dona viuda; y encara més, que fins als poderosos y richs trabuca ab ses grans forçes, però magnificat per aquells no té segura la vida ans està ab contino recel; y si per cas algú lo assegura affavorint-lo en sa casa y servint-se d’ell per guardar-lo y tenir-lo segur, los ulls de aquell estan desvellats captant lloch per a dañar-lo, y quant per breu temps són estats affavorits y posats en honrra dexen a qui la’ls féu y desparexen y vénen a dar en pobrea, y, axí com los altres hòmens, són calcigats y abatuts y tallats com la cap de les spigues.
Qui·m provarà que ment y que estes coses no passen com yo dich? Qui contradirà y confutarà mes rahons?