1601
Diumenje al primer de juliol 1601, continuant los cavallers de aquesta ciutat les festes de sant Ramon, feren en lo Born una sortija en la qual lo mantenador entrà molt ben ataviat y acompanyat en la forma acostumada. Y avia ajuntats, de diverços senyors, tots los negres de Barcelona vestits divisats de vermell y plata, y quatre de ells aportavan dins de un tabernachle un negret tot nuset representant lo deu Cupidó. Y passeyada la plaça entraren tantost los aventurers y fent-se la festa, lo cavaller qui ni asertava o feia dolent colp, a més que perdia lo pris, per vergonya, avia de anar y anava a tocar una campana qu’estava posada sobre de una entena com un campanar y estava en mitg de la plaça. Fou de molta gràcia y donà molt gust.
(…)
Dissapte als 7 de juliol se tingué en Casa de la Ciutat Consell de Trenta, al qual los Consells de Cent passats havian comesas les coses de sant Ramon; y representant per los consellers, que València y Çaragoça y moltes ciutats de Espanya y los presidents del orde de Sant Domingo, tots demanavan relíquies de sant Ramon y que si se permetia donar-ne, a la derreria qui manco ne tindria seria aquesta ciutat, fou delliberat que la tomba o sepulcre del sant cos sia aferrada, senyida y tancada ab cintas de ferro tencades ab pany y clau, la qual tingan los consellers.
Dit dia, los consellers reberen carta del rey nostre senyor ab la qual los agrahia lo bon terme havian tingut ab los inquisidors, prometent-los que u manaria remediar tot.
(…)
Féu llevar acte dit senyor virey de assò y axí haguí còpia de ses paraules formals. Són cosa inaudita en Catalunya que se proceesca en béns y perçona, y és contra constitutió; ha molt escandalitzats als qui u entenen.
Dit dia, aprés de dinar, se juntaren les tres sales en casa del virey per tractar de dit cas; fou la resolució que·s fes laudamentum curiæ contra los diputats y oydor que no acceptavan les Constitutions. Entén-se que micer Antoni Oliba, advocat fiscal, no ha volguda firmar la súpplica, que pretén no hi ha lloch de laudamentum curiæ. Hagué y, entre ells, gran avalot. Diuse que quant micer Oliba digué que no·s podia fer laudamentum, li digué que ell tenia consell de doctor que·s podia fer; y dit Oliba li digué: «Y qui és?» Y lo regent, micer don Joseph Mur, digué que ell era. Y dit Oliba digué: «A bé, vostra mercè és?» Y llevant-se lo barret digué: «Excellentíssim senyor, tots los meus han sempre portades les armes al coll y jo, per fugir de assò, me posí a estudiar, y si vostra excellèntia fa assò, tinc por que no les hayam de pendrer; al ho menos jo me n’aniré a les montanyes entre los meus a la Vall de Carol.»
(…)
1602
Item al després dinar los de Molins de Rey vassalls de dita comtesa entrà en Barcelona ab una cobla de jutglars y li portaren un bell present. Primo anava un pastor ab sis moltons, 2.o una vadella, 3.o un parell de pagós, 4.o una barra de gals de Índia, 5.o una barra de capons, 6 una barra de gallines, 7 altra de polles, 8 de perdius, 9 de pollastres, 10 de porcells.
Dilluns als 19 de dezembre 1602 entraren en Barcelona los hòmens de Martorell de la baronia de Castellvehí de Rosanes, vassalls de la senyora dona Mancia de Requesens y Súñega, vui comtessa de Benavent, y feren-li un present en demostració de son amor y fidelitat. Anavan devant los tabals y les trompetas, aprés venian dos càrregues de malvezia, tres vedells, sis moltons, dos porchs salats, dos barres de galls de Índies que eran sis en cada barra, quatre pagós, quatre barres que aportavan dotze cabrits, sis barres de porcells, tres barres de capons que eran vint parells, quoranta parells de gallines en sinc barres, dos barres de colomins, dos barres de cunills morts, altres dos de conills vius, tres barres de perdius. Un cove de llangoniças y botifarras, dotze còvens de coques de Martorell, qui de ensucrades, cochs llarchs, redortes y pa blanch com unes hòsties. Quatre còvens de fruita, ço és, pomes, magranes y rehims, dos bacines de plata de ramellets, una cobla de menestrils y derrera tot dos bassines de plata sobredauradas, la una de las quals era plena de pesses de quatre, y la altra de pesses de vuit, y comprenian mil ducats. Arribats al palau per lo pati feren un caragol, y los senyors comte y comtessa estavan en una de les finestres que donan sobre la escala mirant lo present. Y tot pujà a la sala ahont ells eran, y tots de hu en hu anavan a besar la mà a dita senyora, y ella primer los feia anar a son marit y aprés a ella la·ls donava rebent-los a tots ab moltes mostres de amor. Cert ells han mostrat voler-la molt y ella ho merex.
1603
Dijous a 31 de juliol 1603 a las quatre de la tarda poch més o mancho morí mossèn T. de Sacirera, donzell, veguer de Barcelona, de las punyaladas que li donà lo infant Ribes diumenje prop passat. Eius anima requiescat in pace com se espera en la misericòrdia de Déu. Perquè a més de ésser ell naturalment benigne y que tot lo món li volia bé, perquè lo veian bon christià, ha fet un sacrifici de si matex a Déu, fent-li servei de agafar un home tant facinerós y patir per fer bé son offici que és una de las benaventuranças que de sa boca digué Christo.
Lo matex dia a la tarda, entrà en Barcelona don Hèctor Pinatello duch de Monteleon, en lo regne de Nàpols. Jurà com a virey y loctinent del rey nostre senyor, en la Seu, en la forma acostumada. Y entretant que estava jurant, una dona alçà la veu cridant tres crists «Justítia, justítia, justítia, senyor». Y la altra gent la féu callar. És home jove, de poch més de quoranta anys, molt gentil rostro, barba ros, no molt alt. Hisqué·l a rebrer molta cavalleria, y entre altros lo comte de Montagut, don Garau de Cruïlles. Y ell entrà molt acompanyat de sa família y molta gent de rostros y alguns cavallers de hàbit de Sant Jaume. Y lo alferes qui li aportava lo pendó real de darrera, anava tot armat de cos, braçals, manyoplas y cuxots (cosa may usada que anàs armat) y en la una part del pendó una figura de Christo crucificat, y en la altra, las armas reals. Los altros virreys acostumavan posar les armes reals y les sues. Poch abans que ell no entràs entraren dotze atzembles cubertes de rabosters de vellut carmesí ab entorns y escuts tots de brocat y sobrepassat de brodador. Yo pens és estat un dels més desijats prínceps que may sien estats Déu per sa misericòrdia lo inspire y li valega a traurer tanta mala gent de Catalunya. Lo thesorer don Francesch Agullana diuen que és vingut molt mal content, y axí ha fingit estar dolent y no és exit ab los del Consell a rebre·l. Que diu que a Lleyda tenint junts al dit thesorer, a micer Joan Castelló (qui vui fa de regent per impediment del reverent Mur), a micer Jaume Pineda, advocat fiscal, y a micer Joseph Ferrer, jutge de cort, los digué: Que le avían dicho que tota la Audientia estava partida en vandos que T. era de T. camarada, y T. de T. que era menester se pusiesse remedio en ello. Ell diu massa veritat y per ço estan malcontents.
Aporta una companyia de cavalls llaugers de arcabús per córrer la terra contra lladres y malfactors.
En ser arribat, estant ab las spuelas calçadas, juntà la tercera sala y se féu aportar lo procés de la mort del veguer contra lo infant Ribes. Stigueren junts fins a les onze de la nit.