Capítol VIII. De la infantea y studi del gloriós sant Ponç, y que los pares deuen procurar a sos fils virtuoses dides y mestres.
Lo virtuós pare procura fer, de chiquet, a son fill virtuós, com sia la nostra vida com los arbres que de chiquets requiren ser esporgats, criats drets, empeltats de bones agulles, conreats y posats en bon assento, lo que, si no·s fa en la edat poca y tendra, no té lloch de fer-se quant en mal se són endurits y fets poderosos. Lo senyor Marco, fet criar son fillet per dida honesta y virtuosa, com sia vist, per llargues y moltes experiències, que de les mamelles que mamam chichs, de les que·ns alleten no sols mamam la llet, mas les inclinacions y naturalea virtuosa o viciosa, vil o noble. Per hon, lo principal studi que deurien tenir los que a dones estranyes fan criar sos fills —y més los cavallés, nobles y persones de als títols, y més los reys—, que no sols les tals dides fossen ben acomplexionades, de vida sana y alegra y de bona llet, mas, principalment, que sien honestes y en tot virtuoses, y no de condició apocades, servils ni vils. Perqué, si demanen alguns de hon ve que molts fills de bons cavallers, prínceps y reys moltes vegades no són quals foren sos antichs —magnànimos, humans, affables, lliberals y governats per prudent, savi e bon seny— y, en fi, en ses obres y pràtiques no·s mostren grans ni senyors, sinó en tyrania, crueldat y poquedats, no·s pot assignar a·ltra més llegítima causa que haver mamat llet de persones apocades y vils; sobre lo qual fundament sobreedificant-se la pèssima criança que de chiquets prenen, criant-se en tots regals, en tota soltura y llibertat, no gosant en res corregir ni contrastar sos ayos ni mestres, seguex-se que no·s crien per a ésser naturals senyors, prínceps ni reys, sinó per a ser cruels indòmitos lleons, no governadós ni defenedós de sos vassalls y súbdits, mas acossejadors, destroÿdors y cruels devoradós, creent per a altre no·ls féu Déu senyors, sinó sols per a complaure y, en tot, satisfer a sos desllimitats y desareglats appetits. Donà lo senyor Marco exemple a tots los pares y senyors: que ab tota diligència y paternal sollicitut procurà subjugar a son fill de chiquet, no sols a doctes, mas més virtuosos mestres, que és consell que lo gran y gloriós Hierònymo donà a la mare de la nobilíssima Demètrias dient ésser en los chichs tan poderós lo bo ho mal costum que de sos mestres prenen, que lo gran Alexandre en la sua madura edat no pogué affreturar dels vicis de Leòntio, que li fon mestre en la infantea.