Bm-1873-3
Escena 1.a
Marcela i Susana .
Marcela
¿Com, Susana, digues-me,
t’has posada tan galana?
Susana
¿I tu, Marcela, com és
que me vas tan ataviada,
amb un hermós capell nou
i floquets que van a l’aire?
Marcela
Fieta meua, a unes noces,
com vaig esser convidada,
d’allà vénc, i del festí
no m’he encara desmudada.
Oh, sa nostra amiga Alfonsa,
aquella sí que hi anava!
Emperò, quines noces!
Quin lujo i quina dinada!
Susana
¿Marcela, no tens present
que també era convidada?
A les noces d’en Camacho
ningun pastor hi faltava,
i m’he vinguda al rebanyo
antes que rompés el auba
perquè los animalets
no fos cosa fessen tala.
(Mira
per l’esquerra.)
Crec, però, que ve n’Alfonsa,
mira-la’t que ve de guapa.
Escena 2.a
Dites i Alfonsa
Alfonsa
Companyeres, os salut.
Marcela i Susana
Que sies ben arribada.
Alfonsa
Correguent a tota pressa
he vinguda sens parar-me,
que en Tonet el meu rebanyo
m’ha dit que se desmandava.
Marcela
Ben tranquila pots estar:
la teva guarda he vist ara
dins sa pleta ben segura.
En Tonet, ell t’ha enganada.
Alfonsa
Quin pastoret més tunante,
cada dia nos fa farces.
Susana
És ben ver…, n’és un belitre;
però no…, m’he equivocada,
és un pastor divertit
i en bondat ningú l’iguala:
juga i bota com els menets;
sempre es fabiol…, sempre canta
i amb tothom anant de bulla
no diu cap mala paraula.
En Tonet
diu dedins i per la dreta.
Ei!… era ací…, jas, Moret.
Malhaja ja na Clapada,
per causa seva, de l’amo
ja tenc setze betcollades.
Totes
Tonet! Tonet! (Cridant-lo)
Escena 3.a
Dites i Tonet.
Tonet (Apareix per la
dreta)
Uei, sagales!
Susana
I com vas tan enfadat?
Tonet
Que diantre! Si és
motivat,
que me fan volar sense ales.
Una ovella trapassera,
i encara que sia bella,
sempre jo per causa d’ella,
sempre tenc de batre l’era.
Però, pastores amades,
¿què vol dir tant d’atavio,
tanta gala i tant de brio
i tan emperifollades?
Alfonsa
Tonto…, de noces venim,
¿que no hi eres tu també?
Tonet
Ai, Alfonsa…, te diré,
en vénc…, sí…, però ben prim.
Marcela
¿I com, amb tal abundanci?
Tonet
Idò enmig de tants
de plats,
sols a quatre ossos pelats
he arribat, mira, en sustanci.
«Que ball», deien «en Tonet,
i que toc més es fabiol»
i fent-ho com un betzol
no he arribat… ni a arròs fred.
Susana
Em fas tenir compassió.
¿I no t’ha donat la madona
alguna coseta bona
per servir-te de ració?
Tonet
Com ben de pressa jo he fuit
ni un rovegonet de pa
dins el sarró sol no hi ha;
mirau-lo com és ben buit. (El mostra.)
Susana
Per això no tengues pena:
aquí port de la dinada (mostra la panera.)
un resto, i, si t’agrada,
te convit a la berena.
Tonet (Mira dins sa
panera.)
Cosa bona, Susaneta!
I a tal generositat
t’assegur en veritat
te lo agrairà sa tripeta. (Se pega a
la tripa.)
Marcela
Jo també te’n vui fer part
i no sé si te n’agrades.
Tonet (Mira dins sa
panera.)
Viva Jacob! Ensaïmades!
Aquest pic em pos ben fart.
Alfonsa
Jo tampoc no quet enrera:
¿Veus aquí? (Mostra la panera.)
Tonet (Mirant)
Oi,
Oi! Terrons,
patates, neules,
murtons,
beneïta sia tal panera!
Vamos…, i fassem rol·let, (Bota.)
estic botant d’alegria.
Segur: reines os faria
si pogués ara en Tonet.
(Tots
s’asseven i buiden ses paneres,
treguent lo que hi
ha, a poc a poc i música)
Alfonsa
I que vianda tan gustosa!
Que sabor més exquisit!
Susana
El tenir bon apetit
és salsa molt saborosa.
Tonet
I per un que guarda dieta
trobant-se ben sa
de cos,
¿fer volar un plat d’arròs,
creis li cost cap premudeta?
(…)