Joan Pau Canals: Cultiu de la roja

(…)
Quand la Roja está plantada en un terreno molt humít, la aygua se escorre à las faxas que deuhen cavarse cada vegada que s’ calçan las taulas; peró si lo terreno fos molt sec, apár sería millor ferhi solcs, com quand se vol plantar una Viña. Alashoras se planta la Roja al fondo del solc, y carregant lo Plantér, se troba lo terreno à nivéll ò un poc alçát en llom en la part de las taulas.
Se podria abreviar molt treball del plantíu de la Roja, si s’ feya ab Plantér criát de llavor ò ab Esquexos: Per est fi, s’ faría un solc ab la Arada, y se arrenglaría dins de est solc lo Plantér, extenentlo de una matexa part; després se tornaría à fer altre solc, y quedaría enterrát tot lo Plantér: No s’ posaría Plantér en est segon solc, y se umpliría ab la terra que exiría del tercer solc, ahont se posaría també Plantér, lo qual després de haver estát enterrát formaría la taula, que de aquest modo tindría no mes que dos filas de Roja.
Si la Roja se ha plantát en la Tardor, basta donar de tant en tant algunas llauradas à las faxas ab una Arada llaugera, y com aquestas llauradas no s’ fan, tant pera donar vigor à la Roja, com pera tenir la terra flonja ò moguda cerca de las taulas; se ha de tenir cuydado de no fer estas llauradas quand la terra, per estar demasiát humída, se podria empedrehir ò resecar: y tampóc se pot escusar de donar una llaurada en lo mes de Juñ ò Juliól à las faxas dels Rojáls, que se han plantát en la Primavera.
Quand los tañs tenen mes de un palm de alt, se axarcolan ab la má las taulas, pera traurer tota la herba mala; després los Homens extenen los tañs de la primera fila à la part de la faxa immediata, y los cubren ab una polsada y mitja ò dos polsadas de terra moguda, que prenen de la matexa faxa; tenint molt cuydado que ningun tañ estiga enterament cubert, perque es menester que lo brot isca de la terra, sens lo qual se moririan sens falta; en lloc de que ab esta prevenció, lo tañ tendre que s’ troba cubert de terra ò colgát, se convertex en rels enterament.
Es menester un cert temps peraque estos tañs, convertíts en rels, pugan fer tant abundants de color com las verdaderas rels; per lo que se aconsella de no colgar tots los tañs, y de conservarne alguns en cada Planta, pux per est medi será mes forta, y produhirá molt bonas rels; perque se ha observát, que totas las Plantas produhexen rels à proporció de las ramas, que se l’s dexan.
En cas de haverhi tres filas en cada taula, la segona fila se déu ajaurer al peu de las Plantas de la primera, com se ha explicát, y després de cuberts los tañs ab dos polsadas de terra, se ajauhen los tañs de la tercera fila al peu de la segona, y se cubren també de terra; y per est medi la taula se troba axamplada de un palm, que s’ pren de la faxa: Peró si en cada taula no hi ha sinó dos renglas ò filas plantadas, se colgan una à la dreta y l’altra à la esquerra, lo que axampla las taulas uns dos palms, y estreñ à proporció las faxas.
Pera fer esta operació ab promptitút, després de haver donát una llaurada à las faxas ab una Arada de post, que alça la terra à la part de las taulas; se formará à cada costát, y à tot lo llarc de las taulas un solc petít pera rebrer los tañs, que s’ cubrirán de un palm de terra ab lo Càvec.
Quand los añs son molt favorables per la Roja, succehex que al cap de un mes los tañs han crescút un palm; alashoras se poden repetir los treballs que se acaban de explicar, y las taulas se trobarán axampladas altra vegada de un palm, que també s’ pren de las faxas; peró rara vegada se logra esta ditxosa circunstancia.
Se continúa à axarcolar las taulas, y à donar de tant en tant algunas petitas llauradas à las faxas, pera mantenir moguda la terra; perque en lo mes de Mars, antes que la Roja isca de terra, se deuhen cubrir las taulas ab cosa de una polsada de dita terra moguda, pux ab axó prenen molta força las Plantas.
Alguns pensan que los tañs colgáts no produhexen tanta tintura com las verdaderas rels, y per lo tant no son de parér que s’ colguen, sinó que s’ plantia la Roja mes espessa; peró sempre és util, que à mes de las llauradas que se han de donar de tant en tant, se carreguen ò calcen las taulas en lo Mars, antes que iscan los tañs, lo que oblíga à mantenir faxas de distancia à distancia: No obstant se ha observát, que en una bona terra los tañs colgáts, al cap de un temps suficient, se convertexen en rels, las quals encaraque no son molt grossas están ben plenas de color.
(…)