ROSAURA
Vinblanch, divertit estàs?
VINBLANCH
Bon cas, señora, seria
que quant tothom té alegria,
pobre de mi, jo ploràs.
A més de que és qualidat
del vinblanch fer alegrar
y jo hem tench de aprofitar
de lo que el Cel me ha donat.
El vinblanch fa estar contents
in secula seculorum
teste turba medicorum
(en el llibre dels ungüents).
No teniu que reparar
si hem sentiu parlar llatí,
que aquesta llengua per mi
és més fàcil que es mamar.
Jo tench gran habilidat
per trèurer nius de puputs,
y per botillas y embuts
no hey ha home més garbat.
Que vénga un procurador
d’aquests que hey ha per aquí,
que vénga a provar-sè ab mi:
veurem qui embuya millor.
Víngan notaris també,
víngan dos mil escrivans
ab ses plomas ab ses mans,
y a tots rahó els donaré:
que encara que de notaris
y escrivans “et aliàs”
sia molt just fer-nè cas,
pues n’i ha qui són grans corsaris,
jo no en tench por, per axò:
que en començar-m’í a posar
prest, prest los fas confessar
que no són homos per jo.
Jo som doctor graduat,
ell me costà els meus dinés,
els altres no ne han fet més:
si l’han volgut, l’han pagat.
Jo, és ver, no he estat a Avigñon,
que un altre hey vatx enviar,
y a Mersella hem vaitx quedar
a fer allí de mosson.
Mes axò no impedirà
que doctor “in re” no sia,
pues esta mercaderia,
qui té dinés la tindrà.
Jo som doctor, finalment
-ningú no m’o pot llevar-,
y es meu vot sabré donar
tant bé com algú qui hem sent.
Ell és ver que per aquí
diuen que un “tonto graduat
és un ase coronat”,
però jo no heu prench per mi.
ROSAURA
Dexa anar esta locura
y, acabant de ríurer ja,
diguè’m don Henrich què fa.
VINBLANCH
Señores, ella me apura.
Dich, pues, que jo lo he dexat
qui al rey estava parlant;
mes jo lo vetx qui va entrant:
ell dirà la veritat.