Bm-1996-1
Un
germà meu i dos joves més feien carbó damunt sa mola de Planici. Es dissabtes a
vespre davallaven i se n’anaven cap a Banyalbufar. Un dia com pujaven per
amunt, pes camí els va sortir una òliba que va tomar es capell an es meu germà,
i es altres li deien:
—
Uep, Joan i només te toma es capell a tu, qualque cosa passarà, qualque cosa
passarà!
I
es meu germà deia:
—
Ja ho vorem!
I
per amunt, per amunt, i com tornaven haver caminat vint o trenta passes, i ell
ja s’havia tornat posar es capell, s’òliba hi tornava anar i li tornava tirar
es capell.
I li va tomar per tres vegades. I com va ser en es rotlo va
cridar:
— Munpare, munpare, munpare!
I munpare que ja devia
dormir se va aixecar i va dir:
— Què hi ha? Què hi ha?
— Jesús, me pensava que en trobaria qualcun de
mort!
— Jesús Joan, i què te
passa?
— Que vol dir què me
passa? Que m’ha
sortit una òliba i m’ha tirat es capell tres vegades en terra.
— Ca, ca… això no és res, són cuentos de
na Maria Castanya.
I per cert no va passar
res de nou.