Joaquim Riau: Coses nostres

Coses nostres

Coma bon mequinensá
realso lonor del poble,
pero trac a relloí,
entre tan, costúms y coses,
que son dignes de asmersá
en converses amistoses.
E curios tot lo de casa,
lo parlá ils ademáns,
tot lo de aquí mos agrade
perque som mequinensas.
Al parlá se manifesten
los reflejos del servell,
pos lo tus tus daquell home
ques llave dins de un ribrell,
ne fá tres bosins, per sompo,
la dona reñís en ell
y al momen, com e un tanoca
lampren a cops de martell.
També cuan aquella noya
té ganes de festechá,
samare cride-¡Podrida!-
esta chica-¿Aun deu de está?-
-¡Tararot!- li diu la filla
cuan acabe de arribá,
estaba fen un cumplido
al fardacho del costat.
Com se veu, no ña tarifa
en la forma de parlá,
som rics en paraules propies
pa puguemos aspresá.
Tambes fa la botifarra
per tabernes y cafés;
los miróns com son babiecos
se creuen quen saben més.
Caduc se li díu, al sine,
al que chule y murga fá,
aquell com e un cap de suro
deseguit torne anredá.
Les chiques de les aulives
son totes unes pasteres,
conten chistes, senanriuen
is pinten les morrelleres.
Ña vegades que de antosta
se li trate a un gran señó,
pero dit a Mequinensa,
danfadás no te raó.
Sentim amor pe lo nostre,
respetan als forastés,
si éstos critiquen les coses
que gustosos, nantrés fem,
nels fotrem cuatre de fresques
y … Apa noi si vas calén.
De Saragosa pregunten:
-¿Qué sou valtres cataláns?-
un auelo alsel tocho
tot aspés y amenasan,
«may am set de Cataluña
si no bons mequinensáns.»
Un bon crit se fa dalerta
asbelec fort y temprat,
que se sin desde Monegre
y resone dins del Pla.
E un pregó quefa lalcalde
pals quil bulgon ascoltá:
sarreglen les plasa darmes
fen cadome un veinal.
A Campells y dellá Segre
acorden llimpiá la sequia.
Acodiu tots al puntó
y porteu la ferramenta.
Capsot es igual que soca,
aisó sí que ben igual
no li digos mun de sombra
calmilló li sabrá mal.
Los de Valldabó se queisen,
tot aisó no e per diu,
sels sequen les tomateres
per culpa dels de Veriu.
Largoleta a la finestra
ils auverchins al cartró,
a mesdía un bon plat dolla
de munchetes u sigrons.
Yo ya crec que no fa falta
lo doná cap mes raó,
si Mequinensa cau fonda
algo més i cau Fayó.
Amprenemu de la broma
y albem la nostra clase:
som de la peña «Tranquils»
y estos son de la «Mesalse».
Vival poble Mequinensa
y totes les seues costums,
aun se pase un bon dumenche
is patís mol lo dillúms.
Construisen un pantano
y diuen que sirá gran,
-¡No mastrañe calgún día
mosandugo riu aball!-
Lo castell a quedat majo
y catrau mols forastés,
el castell de Mequinensa
pero ya noi manem rés.
Asbatulls ña peles finques
tot bon home bol cabrá,
mes la Enher que fa contes
pocs perrots los bol doná.
Pero donen confianses
a pesá daná reñit.
-¡Pugo se ca Mequinensa
se li vacho fen denit!-
Aisò u diu un pesimiste
lanimat algo dira:
Mos farán un mun de cases
y moltaigua pa regá
que tansol les aisireques
cal estiu podrem secá
mos darán forsa y pesetes
-¡Aisó si que somiá!-
Amanta carbó a lauberta
pa cobrá bona carpeta,
si mos trauen tot aisó
la pasarem mol astreta.
Son costums mol agarrades
y propies de la ribera,
lo fotut questá mol cara
la regalísia de Aubera.
La cova fa laigua fresca
fes un trago caramot,
que sim portes la contraria
te fotré algún clatellot.
No podem acobardimos
ya quel poble pise fort,
disfrutem de lo que ñasco
il radé u pagará tot.
Cansóns se sin a veu plena
tan dedia com denit,
son tonades de Nicasio
questa dal de Vesecrí.
Aqueis sap mol bel misteri
y actúe mol campechano,
son calculs quel tios fá
per sis reventel pantano.
(…)