Prometatge
El primer acte que celebren els nuvis, després que mútuament s’han donat aquèll sí espontai, que tan fèrmament unèx sos còrs enamorats, es el prometatge que’s fa casi sempre ab consentiment dels pares d’abdugues parts. Se reunèxen aquèstes a casa’l notari per a arreglar lo què’s diu els tractes o capítols: axò es, determinar lo que una y altra haurán de portar pel fondo o establiment de la nòva família que’s va a constituir.
En aquèst dia, acostumen els promèsos a ferse mútuament regalos de vários objectes, essent de rúbrica el que’l promès dongui a sa futura l’anell del prometatge, que es d’òr o de plata, segons la possibilitat de cada un; la promèsa també obsequia a son futur, ab el regalo d’un objecte que sab ella será de son agrado.
Després de cal notari, van abdugues famílies, ab mès o mènos publicitat, a comprar les ròbes per a la boda, les quals cinquanta anys enrera consistien ab unes bònes faldilles y gipó de domás de sèda de color; unes altres de gro y un parèll mès de sèda senzilla. Una d’aquèstes eren de les que’n dèyen de tornassòl; ademès unes altres faldilles de llana, gipons, mocadors, cobrispatlles, mantellines, etz…y també’s compraven en aquèst dia les ròbes y mòbles per a la cambra nupcial; sobre tot un bòn llit de pilans ab capsalera, un Sant Crist y la piquèta per a l’aygua beneida.
Avuy tot se fa seguint la mòda: axò es, si les famílies son de modesta posició, se compra tot boniquèt y de pòc còst; y si de classe acomodada, a les hòres tot va en gran y a Manrèsa no’n hi ha pròu: es precís anar a Barcelona. ¡Lo que pòt la mòda!
Feta la compra de les jòyes y ròbes del casament, se repartèxen èntre’ls parents y aderents, amics, y coneguts, els confits y atmètlles que se’n diu grapadèt del prometatge, esperant els promèsos que a l’iglésia’ls tirin tròna aball y que’s despatxin els papers en deguda forma pel casòri.
De desde’l dia del prometatge, el minyó té entrada franca a la casa de la minyona.
Succeèx algunes vegades que avans de la boda renyèxen el dos enamorats (¡criaturades!) y’s trenquen els tractes i les relacions. A les hòres se tornen els regalos que mútuament s’han fet, y axò un acontexement per a la ciutat; dòncs que, corrent la nòva, cada ú hi fa’ls comentaris que li sèmblen y moltes vegades resulta en descrèdit d’una o altra família o de abdugues a la vegada.